Els millors receptors SDR, per Luís del Molino (EA3OG)

Lluís, no has acabat encara amb el tema dels SDR? Però què et queda per explicar sobre aquest tema que no hagis dit ja? Doncs em falta per explicar el secret de la millor recepció que tenen els SDR en comparació amb els millors receptors analògics del moment. I això a més a més de que permeten la visualització de les estacions presents a cada banda en una pantalla, cosa que ja he explicat en intervencions anteriors i que es la avantatja principal. Però hi ha mes detalls que fan que la recepció sigui molt millor que en els equips de sempre..

Quines són aquestes qualitats addicionals que et queden per explicar i que els fan preferibles els SDR als analògics? Hi ha dos factors decisius que explicarem més detalladament: en primer lloc una sensibilitat en la recepció notablement millor i, en segon lloc, unes prestacions d’intermodulació y marge dinàmic que superen als analògics.

Però no havies dit que la recepció en HF depèn de l’antena i no depèn del receptor, perquè tots els receptors actuals senten pràcticament el mateix en ona curta? I que la diferència de recepció està a la antena? Sí, però hi ha un petit detall que millora molt la recepció dels SDR: La reducció o absència total de etapes mescladores als equips digitals. Com a molt, els SDR en tenen un oscil·lador local o cap. Tots els oscil·ladors introdueixen bufera de soroll de fase que es va sumant a cada etapa mescladora. Aquest soroll embruta la recepció i, encara que no ho sembli, es nota molt la diferència en l’àudio més net amb un SDR, en comparació amb els superheterodins analògics.

I que pot representar aquesta millora en la recepció? Es difícil de mesurar perquè es una millor auditiva, però vull posar uns exemples. Comparant la recepció dels senyals dèbils d’un Kenwood 590S, un equip bastant modern, i un Flex-1500, sempre s’entenien els senyals dèbils més bé al Flex-1500 amb la mateixa antena. Jo diria que la millora era d’uns 2-3 dBs, perquè es més o menys la mínima millora apreciable en un senyal. 

Desprès vam  comparar un Flex-1500, que només té un oscil·lador local i un mesclador, amb un equip de digitalització directa como el Flex-6500 i que no té cap oscil·lador local ni mesclador, només l’oscil·lador de mostreig que fa la digitalització. Una altra vegada, es podia arribar a notar una millora de la recepció dels senyals dèbils en el 6500, fins al punt de que hi havia senyals que s’entenien perfectament i no s’entenien gens amb el Flex-1500. També aquí diríem que la diferència era d’uns 2-3 dB de millora en la qualitat de la recepció, a afegir a l’anterior.

¿I que ens pots dir de les prestacions d’intermodulació i bloqueig? Els equips que digitalitzen les senyals amb 14 i 16 bits tenen unes prestacions d’intermodulació molt diferents dels analògics, perquè sembla que milloren contra més forts són els senyals, i assoleixen valors de quasi 100 dBs molt fàcilment. I aquests 100 dBs són valors que només tenen els millors equips analògics de l’actualitat i normalment més cars.
I encara els SDR poden millorar molt en el futur. Amb millors xips, amb més bits, amb freqüències de mostreig més altes, no sabem encara on arribaran els SDR en el futur.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)