Els millors receptors SDR, per
Luís del Molino (EA3OG)
Lluís, no has acabat encara amb
el tema dels SDR? Però
què et queda per explicar sobre aquest tema que no hagis dit ja?
Doncs em falta per explicar el secret de la millor
recepció que
tenen els SDR en comparació amb els millors receptors
analògics del moment. I això a més a més de
que permeten la visualització de les estacions presents a cada
banda en una pantalla, cosa que ja he explicat en intervencions
anteriors i que es la avantatja principal. Però hi ha mes
detalls que fan que la recepció sigui molt millor que en els
equips de sempre..
Quines són aquestes qualitats
addicionals que et queden per
explicar i que els fan preferibles els SDR als analògics?
Hi ha dos factors decisius que explicarem més
detalladament: en
primer lloc una sensibilitat en la recepció notablement millor
i, en segon lloc, unes prestacions d’intermodulació y
marge dinàmic que superen als analògics.
Però no havies dit que la
recepció en HF depèn de
l’antena i no depèn del receptor, perquè tots els
receptors actuals senten pràcticament el mateix en ona curta? I
que la diferència de recepció està a la antena?
Sí, però hi ha un petit detall que millora molt la
recepció dels SDR: La reducció o absència total de
etapes mescladores als equips digitals. Com a molt, els SDR en tenen un
oscil·lador local o cap. Tots els oscil·ladors
introdueixen bufera de soroll de fase que es va sumant a cada etapa
mescladora. Aquest soroll embruta la recepció i, encara que no
ho sembli, es nota molt la diferència en l’àudio
més net amb un SDR, en comparació amb els superheterodins
analògics.
I que pot representar aquesta millora
en la recepció?
Es difícil de mesurar perquè es una millor
auditiva,
però vull posar uns exemples. Comparant la recepció dels
senyals dèbils d’un Kenwood 590S, un equip bastant modern,
i un Flex-1500,
sempre s’entenien els senyals dèbils
més bé al Flex-1500 amb la
mateixa antena. Jo diria que
la millora era d’uns 2-3 dBs, perquè es més o menys
la mínima millora apreciable en un senyal.
Desprès vam comparar un Flex-1500,
que només
té un oscil·lador local i un mesclador, amb un equip de
digitalització directa como el Flex-6500
i que no té cap
oscil·lador local ni mesclador, només
l’oscil·lador de mostreig que fa la digitalització.
Una altra vegada, es podia arribar a notar una millora de la
recepció dels senyals dèbils en el 6500, fins al punt de
que hi havia senyals que s’entenien perfectament i no
s’entenien gens amb el Flex-1500. També aquí
diríem que la diferència era d’uns 2-3 dB de
millora en la qualitat de la recepció, a afegir a
l’anterior.
¿I que ens pots dir de les
prestacions
d’intermodulació i bloqueig?
Els equips que digitalitzen les senyals amb 14 i 16 bits tenen
unes
prestacions d’intermodulació molt diferents dels
analògics, perquè sembla que milloren contra més
forts són els senyals, i assoleixen valors de quasi 100 dBs molt
fàcilment. I aquests 100 dBs són valors que només
tenen els millors equips analògics de l’actualitat i
normalment més cars.
I encara els SDR poden millorar molt en el futur. Amb millors xips, amb
més bits, amb freqüències de mostreig més
altes, no sabem encara on arribaran els SDR en el futur.
(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el
permís de l'autor Luís del Molino)