L'HORA CATALANA

Capitol 6

XILE (2ª PART).
FALANGISTES I INDEPENDENTISTES CONTRA "L'HORA" DE VALPARAÍSO

A Valparaíso, la segona ciutat de Xile, "L'Hora Cultural Catalana de Ràdio" finalment es posa en marxa l'1 desembre de 1937, per CB 120, Radio Diario Unión, després d'un intent fallit el mes de juliol de fer "L'Estona Catalana". L'alma mater de "L'Hora" de Valparaíso és Moisès Serra, que ho havia anat preparant tot amb Joan Gratacós, director de "L'Hora" de Santiago.

El programa pilot de Valparaíso comença amb Els Segadors com a sintonia, que també la fan servir els de Santiago. I tot seguit, els parlaments de Lluís Busquet i Joan Castelló, president i secretari, respectivament, del Centre Català de Valparaíso. Després hi ha unes paraules de Maria Gómez, presidenta de l'esbart dansaire, que també és la veu femenina de la locució, mentre que la masculina és Ramon Prieto. La part musical va ser a càrrec del mestre Eduard Estradé, que va estar acompayat per la senyoreta Victòria O'Tonel, i va incloure diverses sardanes. Aquest programa pilot de Valparaíso va durar doble, dues hores, i en acabar, a les 12 de la nit, oients del programa es van concentrar a la porta de l'estudi per felicitar-ne els promotors.

L'Hora" de Valparaíso es va polititzar, com la de Santiago, per la dinàmica de la guerra civil espanyola i també per la situació política de Xile. Per situar-nos, direm que "L'Hora" de Santiago el 29 de juliol de 1937 fa un especial Euskadi amb motiu del Dia de la Festa Nacional Basca, que aleshores era el dia 31 de juliol, en un moment que Euskadi ja fa un mes que està totalment ocupat pels franquistes. I unes setmanes més tard "L'Hora" de Santiago fa l'especial Diada Onze de Setembre, amanit amb una guerra de banderes entre la junta de Centre Català i l'autoritat policial xilena, perquè per primer cop els "Carabineros" retiren la senyera del balcó del Centre Català. La senyera, com cada any, estava penjada durant tota la setmana al costat de les banderes de Xile i d'Espanya -que aleshores era la republicana-. I és que si l'Onze de Setembre és la Diada, el 18 de setembre és la Festa Nacional de Xile. I sempre s'havia fet així, amb les tres banderes al balcó. L'incident de la senyera demostra on arribava la llargària del braç del "Servicio Exterior de Falange" franquista, que va saber enredar el govern de dretes xilè. Fets semblants contra el catalanisme de l'emigració es tornen a repetir l'any 1938 contra la nova "Hora Catalana" de Valparaíso. Això no està tampoc al marge de la situació política xilena. El 1938 és un any electoral a Xile. Les eleccions presidencials són el 25 d'octubre i les guanya Pedro Aguirre, candidat del Front Popular -les esquerres-, per un superajustadíssim 50,46% de vots, malgrat un intent de cop d'estat feixista per impedir-ho.

En aquest context el "Servicio Exterior de Falange" devia pensar que ja n'hi havia prou de tant programa radiofònic catalanista i que calia parar els peus a "L'Hora" de Valparaíso, que tot just començava. I d'aquesta manera s'organitza un boicot publicitari contra l'emissora de Valparaíso, Radio Diario Unión, que hostatjava "L'Hora Cultural Catalana de Ràdio". Això fa que l'1 de maig de 1938 el programa hagi de marxar a una altra ciutat propera, Viña de Mar, concretament a l'emissora CB 124, Radio Viña de Mar. Poc després aquí torna a passar exactament el mateix. I això dura fins el juliol del 38 quan el programa retorna finalment a Valparaíso i poden sortir per CB 90 el mateix dia a la mateixa hora, dimecres a les 10.

Per celebrar la seva petita victòria contra el franquisme, Valparaíso decideix al gener del 39 fer un especial per commemorar que, malgrat totes les maniobres, el programa ja porta un any en antena. Aquest programa especial té continguts altament patriòtics, cosa lògica perquè és en un moment que Catalunya està a punt de ser ocupada totalment per l'exèrcit franquista, i la República pràcticament ha mort. Aquest especial primer aniversari comença també amb el cant d'Els Segadors, i tot seguit Justo Ugarte canta l'himne basc Gernikako Arbola. Després parla Joan Castelló en nom del Comitè Llibertat per Catalunya (1), de Buenos Aires, una ong de suport a la causa catalana. La part musical consta d'unes peces interpretades al piano per Eduard Estradé, mentre que la part poètica és a càrrec d'Ada Busquets. També hi ha una interpretació amb ocarina, que es un instrument que es pot tocar amb el nas o amb la boca. Finalment intervé Joan Bardina, que es veu que és el que fa els reportatges. Suposem que el seu parlament es fa en castellà perquè la revista "Germanor" el publica en aquesta llengua, i aquesta revista, editada a Santiago de Xile, era totalment en català.

Però cinc anys després del boicot falangista, "L'Hora Catalana" de Valparaíso en pateix un altre que l'obliga a plegar durant un any i mig. La causes del boicot de 1943 són totalment oposades a les de 1938. La cosa va ser perquè el director del programa valparaisenc, Moisès Serra, va tenir l'acudit de deixar el micro a refugiats republicans espanyols. I llavors s'organitza un daltabaix i el programa queda sense sortir més d'un any. Aquest boicot de la instrasingència catalanista es fa a través de la logística del muntatge musical. I és que "L'Hora Catalana" de Santiago prestava els discos a Valparaíso, i en deixar-los sense música, i segurament sense ajut econòmic, el programa aviat va morir. I així, el que no van aconseguir els falangistes el 1938, ho va aconseguir el 1943 l'independentisme català de l'Agrupació Patriòtica Catalana, que presidia Joaquim Sabaté, que també formava part de l'staff de "L'Hora" de Santiago, el director de la qual, Joan Gratacós, també era dirigent de l'Agrupació Patriòtica. (2). La divisió i l'enfrontament de l'exili catalanista durant la II Guerra Mundial entre el nacionalisme autonomista i l'independentista serà una constant, fins al punt que en el mateix "Centre Català" de Santiago es planteja dissoldre l'Agrupació Patriòtica com a secció del Centre o expulsar-la, ja que el seu radicalisme no era compartit per la majoria de socis. (3)

NOTES
(1) El "Comitè Llibertat per Catalunya" es va constituir inicialment a Buenos Aires per ajudar els exiliats catalans arribats a l'Argentina durant la Dictadura de Primo de Rivera. Recordem que polítics com Macià, Joan Comorera, Serra i Moret i d'altres van anar a aquell país. Posteriorment arran dels Fets d'Octubre de 1934, que van suposar l'empresonament del govern de la Generalitat, es va tornar a reactivar, i en començar la guerra civil, es va dedicar al treball de propaganda i ajut humanitari a Catalunya, mentre va estendre les seves activitats a Xile i l'Uruguai.
(2) "L'Agrupació Patriòtica Catalana" era una secció més, de tipus polític, del Centre Català. Va ser fundada el 9-11-1937. Durant la guerra civil es va dedicar a enviar ajut humanitari a Catalunya i després es va ocupar del tema dels refugiats. En continuar les activitats als anys 40 es va produir l'enfrontament amb una part del Centre Català. El seu himne era el poema "Catalunya Pàtria nostra" de Ventura Gassol.
(3) La divisió de l'exili catalanista va començar entre el Consell Nacional de Catalunya, amb seu a Londres, i la Generalitat, que funcionava com podia després de l'execució de Companys. Tot i que es va intentar superar, el cas és que els uns consideraven que, derrotada de la República, calia considerar abolit l'Estatut d'Autonomia i exigir als Aliats el dret a l'autodeterminació i a la independència com a punt de partida. Els altres consideraven que l'important era restablir d'entrada la legalitat republicana i l'Estatut d'Autonomia. A Amèrica, els autodeterminacionistes es van organitzar al voltant del moviment de les Comunitats Catalanes. "L'Agrupació Patriòtica" o el "Comitè Llibertat per Catalunya" es van adherir al moviment de les Comunitats.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.