RÓdio Euzkadi 1965 - 1977: RÓdio Makuto

Avui parlarem de RÓdio Macuto, que va tenir una existŔncia real en el seu moment. I Ús que al cap d'11 anys d'haver-se clausurat RÓdio Euzkadi-La Voz de la Resistencia Vasca a Franša, el govern basc a l'exili munta una nova emissora a Venešuela, que tambÚ es diu Radio Euzkadi-la Voz de la Resistencia Vasca. Aquesta segona emissora estÓ gestionada per militants de les juventuts del PNB a Caracas i va funcionar entre el 15 de setembre de 1965 i el 30 d'abril de 1977. I va passar que es van fer servir noms en clau, per exemple, la "txalupa" era tot el conjunt de la rÓdio, "ParaÝso" era la redacciˇ, al principi perquŔ estava en un edifici que es deia aixÝ, per˛ desprÚs, quan es va traslladar, va continuar dient-se aixÝ. "Pedro" i "Pablo" no eren els picapiedra ni els ap˛stols, sinˇ els dos transmissors. "Los noruegos" era el nom en clau que feia referŔncia al personal que treballava a la rÓdio i "Macuto" era el nom en clau del lloc de la selva a uns 80 km. de Caracas on estaven els transmissors de RÓdio Euzkadi. Aquest nom de "Makuto" l'havien tret d'un poble d'estiueig de la platja que es diu "Macuto" , prop de Caracas, en honor del cacic indÝgena "Guaicamacuto". I en algun moment, del postfranquisme , es va popularitzar l'expressiˇ Radio Macuto, a la qual se li va donar err˛niament un orÝgen relacionat amb el "macuto" castellÓ o "sarrˇ" catalÓ que es va posar molt de moda a la secciˇ complements de vestuari dels nois progres de finals dels 70 i principis dels 80.

L'etapa caribenya de RÓdio Euzkadi es va caracteritzar per les l˛giques interferŔncies franquistes, que al cap d'uns mesos ja havien detectat d'on venia l'emissora. L'emissora tÚ admiradors anticomunistes. D'entrada el mateix govern venešolÓ, que era dem˛crata cristiÓ, com el Partit Nacionalista Basc, i havia de suportar les accions d'una guerrilla castrista, s'ofereix a patrocinar l'emissora basca si aquesta cedeix les instal.lacions al govern venešolÓ per fer emissions clandestines contra el rŔgim de Fidel Castro i Che Guevara. El PNB rebutja aquestes proposicions deshonestes, per˛ hi ha un moment que tenen greus problemes econ˛mics, sobretot a finals dels anys 60. I ho proven tot, fins i tot "comercials" que recorren Euzkadi demanant diners per l'emissora. Al final es fan una sŔrie de gestions als Estats Units, i els problemes econ˛mics desapareixen de sobte. Se suposa que devia ser per compensar l'ajut comunista que rebia La Pirenaica.

A l'etapa caribenya de RÓdio Euzkadi es fan resums informatius en anglŔs, hi ha un sistema de comunicaciˇ telegrÓfica codificada forša eficaš amb Euzkadi, cosa que permet difondre notÝcies de manera immediata, i en aquest sentit va ser cŔlebre la cobertura informativa de l'Aberri Eguna que el govern basc a l'exili havia convocat l'any 66 a Vit˛ria i que va portar a la Policia franquista de b˛lit, ja que registraven cotxes buscant els equips m˛bils.

Una altra novetat va ser fer p˙blics per l'emissora els noms dels presumptes delators o xivatos policials. Aix˛ no era nou en l'espai radioclandestÝ, la Pirenaica, tambÚ ho havia fet en relaciˇ a Euskadi. I aix˛ de fer llistes de possibles xivatos, desgraciadament avui dia a Euskadi Ús massa freqŘent. Radio Euzkadi va utlitzar tant les llistetes que el tema se li va escapar de les mans i van haver de dir que no que les ˙niques llistes vÓlides eren les "oficials". I Ús que en aquella Ŕpoca ETA ja havia comenšat a fer de les seves. I fins i tot s'havia permŔs enviar un comando l'any 70 a inspeccionar les instal.lacions de "Macuto" a la selva venešolana. Un dels membres del comando era Patxi Letamendia, que seria senador d'Herri Batasuna a les Corts Constituents de 1977, i que es va presentar acompanyat del seu oncle. I Ús que ETA estava dolguda perquŔ havien demanat una emissora a AlgŔria sense Ŕxit. De tota manera, l'activisme d'ETA fa que RÓdio Euskadi hagi de parlar de les detencions, tortures, presons, morts que patien els membres d'ETA. I aix˛ no solament li va passar a RÓdio Euzkadi- La Veu de la ResistŔncia Basca, sinˇ que tambÚ li va passar a Radio Espa˝a Independiente.

A banda de les visites intempestives de membres d'ETA a Macuto, tambÚ n'hi van haver d'altres mÚs agradables, com la del lehendakari Leilazola o Manuel de Irujo, que havia sigut ministre a Madrid durant la Rep˙blica, i que era un dels principals col.laboradors i culturals de Radio Euzkadi.

Un problema que ja van tenir quan eren a Franša i que ara es multiplica, Ús el tema de la llengua basca. Si a Franša era una mica difÝcil disposar amb facilitat de gent que parlÚs i redactÚs correctament en euskera, a Caracas aix˛ era impossible. I es va paliar com es va poder enviant cintes gravades des de l'interior en "euskeranto", o l'euskera mal parlat. A partir de 1975 Ús nomenat director de RÓdio Euzkadi un jove basc nascut a Caracas, I˝aki Anasagasti, que aleshores tenia 23 anys, i que actualment es portaveu del grup basc al Parlament espanyol. Anasagasti va ser l'˙ltim director de RÓdio Euzkadi a Caracas.

En aquesta segona etapa, els discos amb l'emissiˇ gravada portats per enllašos amb bicicleta caracterÝstics de les emissions de la postguerra mundial a Franša, han donat pas a la cinta magnetof˛nica transportada amb cotxe particular. TambÚ d'aquesta Ŕpoca s'edita una QSL que contÚ com a adreša un apartat de correus de ParÝs, el numero 59 de l'oficina central de Correus del Districte 16 per˛ que es contestava des de punts diferents, per despistar.

L˛gicament no poden interferir RÓdio Sant SebastiÓ en Ona Mitjana ni salvar les interferŔncies franquistes. En diversos moments, per˛, el govern basc a l'exili es planteja interferir durant els anys 60 Televisiˇ Espanyola. I, per cert, qui aconsegeuix interferir Televisiˇ Espanyola a la zona de Sant SebastiÓ Ús ETA el febrer de 1981. Aix˛ va ser amb motiu de la visita que van fer el Reis a Euskadi, a pocs dies de diferŔncia de l'intent de cop d'Estat de Tejero. A la Casa de Juntes de Gernika els parlamentaris d'Herri Batasuna van fer una sŔrie de crits i es van posar a cantar l'Eusko Gudari. Com a conseqŘŔncia d'aquests incidents, el parlamentaris d'Herri Batasuna van ser expulsats per l'Ertzainza, i quan es va emetre el telediario amb aquestes imatges, ETA va interferir-lo llegint un comunicat.

La marca RÓdio Euskadi, sense La Veu de la ResistŔncia Basca, i escrit ara amb "s", actualment Ús el canal en castellÓ de rÓdio de l'Euskal Telebista Irratia, amb seu a Bilbao, la corporaciˇ p˙blica basca de rÓdio i televisiˇ, a partir del novembre de 1983. Juntament amb la Euskadi Irratia, l'emissora totalment en euskera, sˇn les hereves d'aquella primitiva emissora RÓdio Euzkadi, amb z, que va comenšar a funcionar en plena guerra civil com a emissora del govern auton˛mic basc durant els anys 36 i 37.

I pel que fa a emissores clandestines basques, tambÚ cal dir que a partir de l'any 85, en diversos punts d'Euskadi, ETA instal.la emissors clandestins, que sˇn desmantellats per la policia. Sˇn petits emissors automÓtics en FM d'abast local.

MartÝ Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. ╔s prohibida la reproducciˇ sense l'autoritzaciˇ expressa.