RÓdio Toulouse, 1944

Durant la II Guerra Mundial es posen en marxa diverses emissores antifranquistes des de la Franša lliure. La primera Ús RÓdio Brazzaville el mateix 1940, ja que Ús la primera col˛nia francesa alliberada pel llegendari general Leclerq, que aleshores era nomÚs capitÓ. Aquesta col˛nia francesa estava molt aprop de la col˛nia espanyola de Guinea Ecuatorial. Per aquesta raˇ, RÓdio Brazaville fa emissions en castellÓ, a cÓrrec de refugiats republicans, i en llengua fang, pr˛pia dels africans de Guinea Equatorial.

La veritat aix˛ del fang era sobretot simb˛lic, ja que als anys 40, no hi havia massa africans d'aquestes col˛nies que tinguessin accÚs a aparells de rÓdio d'ona curta amb vÓlvules. MÚs prÓctic hauria estat fer les emissions en catalÓ, ja que una bona part dels colons eren catalans.

TambÚ quan el 1942 els americans ocupen AlgŔria, per desprÚs lliurar-la al general de Gaulle, es posen en marxa emissions en llengua espanyola. La raˇ Ús molt senzilla: la important presŔncia de colons espanyols a AlgŔria. Aquests colons d'idees es barrajaven amb refugiats polÝtics republicans. Les emissions de RÓdio Alger en castellÓ estaven destinades sobretot a afavorir la simpatia de colons i refugiats cap al govern provisional francŔs, que s'havia instal.lat a Alger. Tot i que hi havia forša colons d'expressiˇ valenciana, sobretot a OrÓ, la grandeur de la Franša no permet encara ocupar-se d'idiomes menors, com el valenciÓ d'OrÓ, conegut com a "patuet".

Per˛ el maig de 1944 Ús alliberat el sud-oest de Franca. De seguida es comenša a restablir la normalitat radiof˛nica. Per˛ la important presŔncia de refugiats republicans espanyols a les files de la resistŔncia francesa, sembla que s'acosti l'alliberament d'Espanya. En aquest marc, Toulouse esdevÚ la capital de l'Espanya republicana a l'exili. Tots els partits polÝtics i les centrals sindicals hi tenen oficines obertes l'endemÓ mateix de l'alliberament. Fins i tot els comunistes ocupen el consulat franquista on instal.len l'organitzaciˇ filocomunista "Uniˇn Nacional". I l˛gicament RÓdio Toulose a partir d'aleshores va comenšar a fer programes anti franquistes en castellÓ, desprÚs d'una temporada de silenci.

I aixÝ ens consta que Arsenio GimÚnez, un cap socialista de la resistŔncia espanyola en terres franceses, fa una crida al maig del 44 per RÓdio Toulouse, en vistes a organitzar un CongrÚs constitutiu del PSOE per treure's de sobre el llegat filocomunista del dr. Juan NegrÝn, te˛ricament encara cap del govern republicÓ, i d'un altre personatge rocambolesc, el tambÚ filocomunista Julio Alvarez de Vayo, exministre d'Estat, o d'Exteriors, que dirÝem ara, que desprÚs presidirÓ als anys 70, a Ginebra, quan tenia 80 anys, una organitzaciˇ terrorista, com va ser el FRAP, vinculada a RÓdio Tirana, alhora que col.laborava a la premsa nord-americana.

El 1944, durant l'Ŕpoca de l'alliberament del sud-oest francŔs, els comunistes espanyols feien vida a part, ja que estaven a males amb totes les altres organitzacions. Aix˛ no va impedir que l'octubre de 1944 el Partit Comunista tinguÚs molt avanšat un pla d'atac militar. Per preparar la cosa, el dia de la Hispanitat, 12 doctubre de 1944, el general de divisiˇ JosÚ Riquelme del fugit exŔrcit republicÓ fa una crida per RÓdio Toulouse en castellÓ i s'adreša als militars franquistes, invitant-los a enderrocar el general Franco.

L'ocasiˇ es presenta una setmana desprÚs. El maquis comunista ocupa la Vall d'Aran i fa infiltracions al llarg de tota la frontera. L'operaciˇ tÚ nom de Cid Campeador, es diu Reconquista de Espa˝a. I tambÚ Ús el nom d'un programa de rÓdio que s'emet des de Toulouse, concretament RÓdio Toulouse n˙mero 1.

Diumenge 22 d'cotubre el peri˛dic Reconquista de Espa˝a, publica uns anuncis radiof˛nics. Un sobre la gran emissora de Uniˇn Nacional, que no era altra que RÓdio Espa˝a Independiente, que aleshores emetia des de la Uniˇ SoviŔtica. I aix˛ ja indica que Uniˇn Nacional era un pseud˛nim organitzatiu del Partit Comunista. TambÚ Reconquista de Espa˝a el mateix dia publica uns anuncis de programes diaris en catalÓ i castellÓ de RÓdio Toulouse n˙mero 1. El programa en castellÓ, Ús d'Uniˇn Nacional s'emetia a les 23.05 i el catalÓ, 10 minuts desprÚs, a les 23.15, amb l'etiqueta d'Alianša Catalana, que era una alianša mÚs Ómplia que la Uniˇn, ja que hi era present un grup d'Esquerra Republicana. Els dos programes sortien en ona mitjana de 325 i 365 metres.Tot i aixÝ, les consignes d'Alianša Catalana sˇn Visca Espanya Independent! Visca Catalunya Aut˛noma!

No Ús la primera vegada que els comunistes posen en marxa una operaciˇ amb un nom tant patri˛tic. Durant la guerra civil, a la plaša AdriÓ de Barcelona, l'ExŔrcit Popular de la Rep˙blica, controlat totalment pel Partit Comunista, havia posat en marxa l'emissora La Voz de Espa˝a, a la qual, per cert, hi havia col.laborat Teodor Garriga, de RÓdio Associaciˇ.

TambÚ hi ha a Toulouse una altra emissora, RÓdio PyrenÚes, de la guerilla comunista del FTPF, que emet en ones mitjanes de 230 i 260 m. Aquesta emissora va haver de suspendre les seves activitats de suport al maquis a instÓncies personals del general de Gaulle que temia incidents internacionals.

D'altra banda, l'abril del 1946 el Front Nacional de Catalunya posa en marxa des de PerpinyÓ una emissora clandestina d'ona curta, que emet pels 38 i 45 metres, tot coincidint amb la celebraciˇ de la I ConferŔncia del Front Nacional de Catalunya a Dosrius, a l'Alt EmpordÓ. TambÚ el Front fa una revista que es diu Per Catalunya, i que tambÚ serÓ el tÝtol d'uns programes de rÓdio en catalÓ que feien els refugiats catalans a Sud-amŔrica.

L'abril de l'any 1947, la CNT anuncia des de Toulouse, durant la ConferŔncia Internacional d'aquest sindicat, la decisiˇ de disposar d'una emissora potent per poder emetre des de Franša contra Franco. Anteriorment ja s'havien fet intents, que no van donar resultat per la poca potŔncia dels equips. I el 5 d'octubre del 47 s'obre la subscripciˇ per finanšar l'emissora. Sembla que tot va molt bÚ fins al punt que a partir del 23 de juliol del 1948, el peri˛dic CNT, editat a Toulouse, anuncia la posada en marxa de rÓdio ECNL, "al servei de l'alliberament d'Espanya". Per˛ tot i que s'anuncia durant unes setmanes, les emissions arriben en condicions molt dolentes. El problema de fons Ús bÓsicament econ˛mic. S'havia calculat recollir dos milions de francs de l'Ŕpoca, i apenes se'n va recollir la quarta part. Per fer les coses mÚs difÝcils, el govern francŔs prohibeix al sindicat llibertari el funcionament de l'emissora. I la cosa es deixa cˇrrer.

Nosaltres no deixem cˇrrer aquest tema, i seguirem el mes que ve. Parlarem d'una emissora que anava al revŔs. De Catalunya cap a l'Europa comunista. I que fa poc ha tancat. Ens referim, naturalment, a RÓdio Liberty. I pels que vulguin ampliar informaciˇ del tema d'avui a la web teniu una resenya bibliogrÓfica.

BORR┴S, J. PolÝticas de los exiliados espa˝oles 1944-1950, Ruedo IbÚrico, ParÝs 1976
CABEZA, S.
Historia polÝtica de la II Rep˙blica en el exilio, 1997
DIVERSOS AUTORS, El exilio espa˝ol de 1939, 1976 GARRIGA, T. La meva vida i RÓdio Associaciˇ de Catalunya, 1998
MOLAS, I. Diccionari dels partits polÝtics de Catalunya. Segle XX, 2000
NER═N, G., BOSCH, A. El imperio que nunca existiˇ, 2001 S└NCHEZ, F. Maquis y Pirineos. La gran invasiˇn (1944-1945), 2001

MartÝ Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. ╔s prohibida la reproducciˇ sense l'autoritzaciˇ expressa.