En programes anteriors vam veure que l'Algèria dels anys 70 havia estat la seu d'emissions
clandestines contra el postfranquisme, com van ser La Voz de Canarias Libre i la Voz del Sahara
Libre.
Però bastant abans Algèria va ajudar altres forces del veïnat, i així Algèria tan bon punt
estrena la independència presta el seu espai radioelèctric a Radio Voz da Liberdade, que
comença les emissions el 1964. Radio Voz da Liberdade era l'emissora portaveu do Frente
Patriotico de Liberaçao Nacional de Portugal. Una organització unitària creada el 1962 que hi
participaven diferents ideologies, socialistes, catòlics d'esquerra i militars demòcrates, com
el general Humberto Delgado.
El general Humberto Delgado aspirava a ser el De Gaulle portuguès. Recordem que el general De
Gaulle quan França es envaïda pels nazis durant la II Guerra Mundial no accepta la capitulació
i lidera la Resistència.
I quan 20 anys més tard França es troba que la guerra colonial d'Algèria hi ha un intent de
cop feixista, De Gaulle es qui enderroca la IV República, obre negociacions amb els
independentistes i mitjançant un sistema de referèndums democràtics, reconeix la independència
d'Algèria i salva per segon cop l'honor de França.
Humberto Delgado havia sigut representant de Portugal a l'OTAN i candidat a les presidencials
del 58 per tota l'oposició, que en teoria es podia presentar però que a la pràctica no podia
fer res. Fracassat aquest intent, Humberto Delgado entra DRIL, Directori Revolucionari Ibèric
d'Alliberament, que en certa manera va ser la continuació del Front Revolucionari Ibèric, del
qual ja em vam parlar en el programa dedicat a la CNT i Radio Belgrad. El DRIL fa una sèrie
d'accions el 61, com segrestar un avió per sobre de Lisboa i llançar fulls volants, o segrestar
un vaixell de passatgers, el Santa Maria, en alta mar, i proclamar a bord la democràcia i la
llibertat. Però el DRIL, que comprenia opositors portuguesos i espanyols, sobretot gallecs, es
desfà i Humberto Delgado, passa a liderar aleshores el Frente Patriotico de Liberaçao Nacional,
que a imitació de la Resistència francesa comptava amb un ampli suport ideològic internacional.
Si a Algèria el suport era el del partit únic oficial, a Itàlia eren els partits de
centresquerra o a Suècia els socialdemòcrates. El Frente Patriotico de Liberacao Nacional en
certa manera s'assemblava a l'espanyol Frente de Liberación Popular, coneguts com a "felipes"
i al seu homòleg català el Front Obrer de Catalunya, que van funcionar entre 1960 i 1970,
també com a alternativa d'esquerres al Partit Comunista en la lluita opositora.
Però en un un moment donat el general Humberto Delgado va ser assassinat el 1965 a la localitat
extremenya de Villanueva del Fresno, Badajoz, per la policia política portuguesa, la temible
PIDE, que li va posar un parany. I el FPLN va quedar com escapçat pel que fa a lideratge. Sense
que això impedís que tant l'organització política com l'emissora seguissin, fins que l'any 70
hi ha un canvi a Radio Voz de Liberdade.
A partir de 1970 és l'escriptor portuguès Manuel Alegre el que esdevé el principal organitzador
i locutor de Voz da Liberdade. I Alegre era un home que havia trencat amb el Partit Comunista
Portuguès el 1968, per la postura que adopta el partit a favor de l'ocupació soviètica de
Txecoslovàquia, que ja vam comentar en el programa anterior.
L'arribada d'Alegre a Algèria provoca la reacció furiosa dels seus antics companys, el Partit
Comunista Portuguès, que fins i tot se n'ocupa en un plenari del Comitè Central, en què va
qualificar d'aventurers i d'irresponsables el nou staff de la Voz da Liberdade. I això fa que
al setembre del mateix any A Voz da Liberdade difongui un comunicat que anuncia la ruptura
entre totes dues organitzacions portugueses antifexistes, el FPLN i el Partit Comunista.
El 1971 arriba a Alger, la companya sentimental de Manuel Alegre, amb qui es casarà, Mafalda
Durao Ferreira, la qual de la mà del seu marit entra també a la redacció i locució de Radio Voz
da Liberdade. Això va ser un cop bastant fort per la dictadura portuguesa, ja que Mafalda Durao
era una diplomàtica de l'ambaixada portuguesa a París.
Però Radio Voz da Liberdade, a més de sortir a l'aire via Algèria, també enviava programació
gravada a Brazzaville, per on sortien les ones clandestines del MPLA (Movimento Popular pola
Liberaçao de Angola) i per Tanzània, per on sortien les ones del FRELIMO (Frente de Liberaçao
de Moçambique), que eren les organitzacions guerrilleres filocomunistes d'aquestes dues
colònies sotmeses a Portugal. Però també hi havia unes altres de guerrilles, com UNITA a
Angola i RENAMO a Moçambic, que no eren comunistes, i que estaven ajudades pels Estats Units,
pels aleshores governs racistes balncs de Sud-àfrica i Rodèsia i també per la Xina Popular.
El 1974, Radio Voz da Liberdade tanca a Alger. Ho fa tan bon punt esclata la Revolució del 25
d'abril. Portugal travessa un període revolucionari impulsat per joves militars que al final
desemboca en una democràcia occidental normal i abandona les colònies, que es troben amb noves
guerres, com passa a Angola i Moçambic, on les guerrilles comunistes i anticomunistes
s'enfronten 25 anys més, fins pràcticament l'any 2000, o a Timor Oriental, ocupat durant 25
anys per Indonèsia. Tot això comporta més emissions clandestines, com A Voz da Africa Livre,
que va funcionar des de l'antiga Rodèsia racista, o Radio Naubere, A Voz do FRETILIN, que emet
des d'Austràlia contra l'ocupació indonèsia del Timor Oriental.
El matrimoni Alegre-Durao , per la seva banda, després de tornar a Portugal el 1974 on
s'adhereixen al Partit Socialista, fan carrera política i actualment Alegre és vice-president
del Parlament portuguès, mentre que Mafalda Durao és una alta funcionària del ministeri
d'Exteriors en temes d'Unió Europea.
I això és tot per avui, el més que ve parlarem d'un programa de ràdio en llengua gallega que es
va començar a emetre l'any 1950.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.