Les millors característiques d’un receptor , per Luís del Molino (EA3OG)
En un programa anterior ja vem explicar que no servia de res un receptor de gran sensibilitat, sinó que la sensibilitat en Ona Curta venia donada només per la col·locació d’una bona antena directiva que captes menys soroll.
Així, doncs, quines característiques hem de buscar en un bon receptor?
Bé, la primera qualitat que li hem de demanar a un receptor es que resisteixi bé les sobrecarregues. Les estacions d’ona curta són molt potents i poden bloquejar la recepció d’un senyal dèbil molt fàcilment encara que no les tinguem sintonitzades. Per evitar això necessitem un receptor que tingui un gran marge dinàmic de bloqueig.
Una marge dinàmic de bloqueig superior a 100 dB farà que un senyal molt fort molt a prop de la estació que volem escoltar, no causi cap efecte ni atenuï la estació escollida.
Què vol dir aquesta xifra de 100 dB de marge dinàmic de bloqueig?
Aquesta xifra vol dir que una estació veïna a uns 20 kHz de distància de la estació que estem reben, ha de ser com a mínim 100 dB més forta per bloquejar la recepció i disminuir l’amplificació del receptor i el senyal que estem escoltant.
Entesos, ¿quina altra qualitat li hem de demanar a un bon receptor?
Que tingui un marge dinàmic d’intermodulació molt gran. Això vol dir que la seva amplificació sigui molt lineal i no permeti que es barregin dues estacions molt potents i llunyanes de la que volem escoltar i, en barrejar-se, produeixin productes d’intermodulació de tercer ordre, que són senyals espúries que apareixen en freqüències lliures i pertorben escoltar emissores dèbils.
Un marge dinàmic bo de tercer ordre ha de estar per sobra de 80 dB. Aquest xifra vol dir que dues estacions molt fortes que no estem escoltant han de ser com a mínim 80 dB més fortes que la que estem reben, per fer-li mal i generar un producte d’intermodulació que ens aixafi la estació que estem escoltant.
I ha alguna característica més significativa que sigui important per un receptor modern i de qualitat?
Sí, ens falta parlar del soroll de fase dels oscil·ladores. Degut a la aleatorietat del flux dels electrons en els conductors, sempre hi un soroll tèrmic en qualsevol senyal generada en un oscil·lador. I els receptor estant plens d’oscil·ladors amb un soroll de fase al fons que es barreja amb tots els senyals que reben, dins dels mescladors dels receptor superheterodins..
Això vol dir que hem d’escollir receptors que tinguin oscil·ladors amb el més baix soroll possible. Com a mínim ha d’estar 100 dB per sota del pic màxim del senyal de l’oscil·lador.
Avui en dia s’aconsegueixen en alguns equips oscil·ladors amb un soroll de fase molt baix, per sota de 140 dB del pic màxim de l’oscil·lador.
El resultat es una recepció molt neta i nítida de qualsevol senyal, molt millor que les que sentim en receptors antics, que sempre estan una mica brutes de soroll de fase.
(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)