Les ones estacionàries per Luís del Molino (EA3OG)

Us volia parlar de la Relació d’Ones Estacionàries o ROE en les línies de transmissió, que normalment fem servir per connectar les antenes, el cable coaxial, i la seva importància. Tots el radioaficionats han sentit parlar que és molt important aconseguir una relació d’Ones Estacionàries 1:1 per a poder emetre amb eficàcia, però això no és del tot exacte ni tant sols imprescindible, como veurem al final.

Abans de tot, explica’ns una mica que són les Ones Estacionàries.

Les ones estacionàries es un fenomen que es produeix a la línia coaxial quan l’antena no absorbeix tota la energia enviada i una part de l’energia retorna cap al transmissor, de forma que ara al coaxial ara en tenim dues ones: una que va cap a l’antena i una altre que torna. Les dues ones se sumen i resten al cable coaxial, i donen lloc a uns màxims i mínims que s’anomenen ones estacionàries. Les tensions i corrents arriben a doblar-se i això es molt perillós per al emissor transistoritzat i el seu amplificador final. Tenim un problema.

Com podem resoldre aquest problema?

Primer esbrinem millor la causa de les ones estacionàries abans de buscar solucions. Es produeixen quan el cable coaxial no troba, al arribar a la antena, una resistència pura igual a la seva impedància característica, perquè això li donaria la propietat de que es comportaria com una línia infinita, una línia per la que desapareixeria tota la energia subministrada i no tornaria cap enrere cap energia reflectida. Seria indistingible d’una línia de transmissió infinita.

Ara que ja coneixem bé la causa, quines solucions tenim?

La primera es comprovar que l’antena sigui ressonant a la freqüència de emissió . Aixà es comprova mesurant la Relació d’Ones estacionaries i comprovant que es produeix un mínim a la freqüència d’emissió. Si no tenim aquest mínim, l’antena no està en ressonància i hauríem d’escurçar-la i allargar-la fins aconseguir-lo. Si ja tenim el mínim, l’antena no es pot millorar.

L’antena té un mínim de ROE, però encara és molt elevada: Diguem-ne 3:1 ¿I ara què fem?

Si no fem res, el transmissor transistoritzat porta un circuit protector que redueix la seva potència de sortida. Es una protecció que ja la posen els fabricants perquè no s’espatlli amb les tensions i corrents més elevades que s’hi produeixen. Si ens conformem amb menys potència, doncs cap problema . Però ningú es conforma amb aquesta solució.

Es veritat, no ens agrada que el transmissor redueixi la seva potència. Què podem fer ara?

Doncs podem posar un acoblador d’antena. L’acoblador d’antena converteix la impedància reflectida per la línia a una impedància que li agradi més al transmissor. La única pega és que se’ns complica una mica el ajust abans de començar a emetre. Es més pràctic col·locar un acoblador automàtic que ho faci per nosaltres. Alguns equips moderns ja el porten incorporat.

Hi han mes solucions a l’horitzó? Què ens portarà el futur?

La ROE serà menys important. En el futur els fabricants col·locaran transistors MOSFETS sobre dimensionats que aguantaran les ones estacionàries, les tensions i les corrents més elevades.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)