VHF, avui com als anys 50

VHF a la dècada dels 50? No havíem dit que TOTHOM, a aquella època, començà a les bandes decamètriques de l’ona curta?

Doncs sí, i no. Efectivament, tots els qui començàrem a xuclar el verí de la ràdio a finals de la dècada dels 40 ho férem a les bandes de 40 i 20 metres i per una raó ben senzilla: tots teníem receptors “musiquers” per a ona curta i amb ells podíem captar fàcilment les emissions de AM dels aficionats.

Però la legalització de les estacions ens agafà a uns quants amb el pas canviat...

Uns, com jo i altres, perquè no acomplíem amb l’exigència d’ésser “majors d’edat” (llavors la majoria d’edat legal s’assolia als 21 anys) i, jo per exemple, no vaig poder examinar-me fins al febrer de 1954).

Altres, amb edat suficient, perquè els seus antecedents polítics no eren del gust de les autoritats, i l’informe de la Brigada Político-Social no hauria estat favorable.

I uns pocs més, senzillament per mandra d’emprendre els tràmits, aprendre telegrafia, fer-se soci de la URE, pagar un cànon de 8 pessetes per Watt, etc.

Així que, buscant una zona “lliure” dels controls d’escolta que feien les estacions de l’Exèrcit (hi havia estacions d’escolta a l’antic “Cuartel de Lepanto”, on ara s’està aixecant la Ciutat Judicial, a la frontera entre Barcelona i l’Hospitalet) provàrem a muntar estacions per a la banda de 5 metres (als voltants de 56 MHz) que semblava una freqüència prou alta per amagar-se i no tant com per no poder emprar vàlvules i components més o menys corrents.

L’estada a la banda de 56 MHz durà poc i per miracle no va acabar com el Rosari de l’Aurora. Ara ja ho podem dir perquè – suposo!- els “delictes” comesos allà i llavors ja han prescrit... Hi! Fèiem –literalment– el que ens donava la gana (indicatius inclosos, perquè, per exemple, un dels components de la “banda” es feia dir QT3UP “Qui en Tomba 3, Un Puro!”) amb el qual ja està dit tot. O gairebé.

I dic “gairebé” perquè va resultar que ben a prop de la freqüència que havíem triat per als nostres jocs hi havia un enllaç radiotelefònic entre Sant Pere Màrtir i Mallorca i fou inevitable que algú no sols escoltés el canal telefònic, si no que hi fiqués comentaris... etc. Un avís amigable de persones introduïdes a Telefónica ens feu desmuntar a cuita-corrent tota la parada.

Tot això, que em sembla que ja ho havíem comentat fa temps, ve a compte, perquè el diumenge 10 de febrer vaig anar a participar a una trobada d’aficionats (molts d’ells “velles glòries” de la VHF) a la instal·lació de TLT (Terra-Lluna-Terra) que un grup d’amics, liderats per en Pau, EA3BB, van aixecar a Sant Salvador de Guardiola, a la masia d’en Francesc, EA3AYX, per participar al concurs que, en honor d’en Josep Maria, EA3DXU, han organitzat la revista DUBUS y la REF (Resseau des Amateurs Françáises).

La trobada amb tots aquells amics va fer palesa l’enorme diferència amb que es tracta la VHF d’aficionats avui dia respecte a com ho fèiem 55 anys enrera. Qui havia de dir, a meitat del segle passat, que es podria fer el que estan fent els operadors de VHF d’enguany!

Xavier Paradell, EA3ALV, febrer 2008

Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (ea3alv@telefonica.net)