La òptima col·locació de la antena, per Luís del Molino (EA3OG)


L’altre dia em truca un bon amic radioaficionat i m’explica que pensava substituir una Yagi TH-3 tribanda per una Yagi monobanda de 4 elements per a 20 metres, si valia la pena fer-ho. Li vaig dir que en principi sí que valia la pena, però que primer em digués a quina altura es trobava la antena. Em va respondre que a 14 metres d’altura sobre el terra. Aquesta mida no em va agradar gens i li vaig suggerir que era més rentable aixecar-la fins a 20 metres d’altura.

Què te de dolenta aquesta altura de 14 metres que a mi em sembla considerable?

Doncs permetem que, abans, et recordi  que en molts programes anteriors varem comentar que la antena i la seva directivitat (el guany), eren mes importants que la sensibilitat del receptor per disminuir el soroll exterior captat per la antena i aconseguir reduir-lo per aprofitar la sensibilitat del receptor. Sense una antena directiva, no valia res el millor receptor del món.

Si, ho recordo molt bé.  La directivitat de l’antena ens permet recollir menys soroll i millorar molt la relació senyal/soroll del l’estació que volem escoltar.

Però també varem comentar que l’angle de elevació dels lòbuls de radiació de la antena tenia que ser el més baix possible per escoltar els DX més llunyans i que aquest angle de elevació s’aconseguia baixar aixecant més l’antena. ¿Ho recordes, Cinto?

Sí, perfectament: contra més altura de l’antena, més baixa l’angle de radiació.

 Doncs encara hem d’afegir un altre factor per optimitzar-la recepció. També hi ha altures d’antena que generen un lòbul de radiació cap el zenit i d’altres que l’anul·len, aquest lòbul. Les que generen aquests lòbuls zenitals, capten més soroll dels angles molt alts i empitjoren la nostre sensibilitat, mentre que col·locades a d’altres altures redueixen la captació del soroll zenital procedent de la ionosfera.

Així doncs, quines són les altures més bones  i quines les  més dolentes per reduir el soroll.

La terra es un reflector que inverteix 180 graus la fase del senyal i em de fer que després d’aquesta reflexió es cancel·li la emissió cap al zenit. Per aconseguir això, les altures més bones són les mitges ones i els seus múltiples, que cancel·len la radiació cap al zenit, i les més dolentes són  els quarts d’ona i els seus múltiples senars que reforcen la radiació cap al zenit.

Pots donar xifres més concretes?

Sí, amb molt de gust: Per a la banda dels 20 metres, les altures bones serien  els 10 metres (però encara  està una mica massa baixa per l’angle de elevació), però molt més òptima serien els 20 metres del terra i també els 30 metres d’altura. Les altures pitjors serien els 15, 25 i els 35 metres d’altura.  Per a la banda de 40 metres, les altures òptimes serien els 20 i els 40 metres d’altura, mentre que les dolentes serien  els 10 i els 30 metres d’altura.

Però hi ha algú que pugui muntar una antena a 40 metres d’altura?

Te’n puc assegurar que a Terrassa i ha un radioaficionat que té muntada una monobanda de 4 elements per a la banda de 40 metres, col·locada  a 40 metres d’altura. I fa els DX que vol


(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)