Bandes i freqüències NVIS, per Lluís del Molino EA3OG

Lluís, l’altre dia varem parlar de les comunicacions NVIS però no vam parlar de les freqüències i bandes més adients per a aquestes comunicacions a curta distància.

Per a fer comunicacions NVIS sempre s’ha d’utilitzar una freqüència que estigui  per sota de la freqüència crítica i aquesta es molt fàcil d’esbrinar, consultant les ionosondes en temps real que envien senyals contínuament a la ionosfera i escoltant el seu rebot. Aquí a Catalunya en tenim una molt a prop que està instal·lada al Observatori de l’Ebre i que proporciona aquesta informació en temps real.  Busqueu-la a Internet.

I quins són els resultats que ens dona aquesta Ionosonda?

Ens informa habitualment quina és la freqüència de rebot vertical adient per NVIS i que resulta molt més baixa que en anys anteriors, degut a la poca activitat solar actual que està baixant i està en mínims, encara que se suposa que un dia d’aquests tornarà a recomençarà un cicle nou i remuntarà. Per exemple, he vist que ahir la freqüència màxima de rebot d’ahir no va superar els 4 MHz.
 
Quines conseqüències té tot això per als radioaficionats i les comunicacions NVIS per emergències?

 Doncs que la banda més adient que hem d’utilitzar per a comunicacions NVIS és la banda de 80 metres que correspon a una freqüència de 3,5 MHz, perquè es l’única que troba ionització suficient per un rebot que retorni el senyal a les distàncies que desitgem de 50 a 500 km.

Com es poden comprovar que són factibles aquestes comunicacions en aquesta banda?

Doncs tothom pot comprovar tots els dies que la seva estació amb 100 W i una antena vertical com la meva, que és la menys adient per comunicacions NVIS, arriba al receptor situat a Ordino d’Andorra , situat a 140 km, tots els dies i amb relacions de senyal/soroll superiors a 20 dB a qualsevol hora del dia i de la nit. Aquesta es la banda perfecta per comunicacions NVIS actualment.

Què no era sempre la banda de 40 metres o 7 MHz la banda que és feia servir per escoltar estacions de total la Península Ibérica?

Efectivament, això era en els temps de bona propagació i bona activitat solar, però ara mateix no hi ha prou ionització per aconseguir comunicar en aquesta banda a distàncies NVIS durant tot el dia i hem de baixar la freqüència i utilitzar els 80 metres. Precisament, degut a la poca activitat solar, aquesta banda està oberta tot el dia i no es tanca al migdia perquè la densitat de la capa D que absorbeix les ones d’aquestes freqüències al migdia s’ha debilitat tant que no absorbeix res ja.

(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luis del Molino)