Bandes i freqüències NVIS, per Lluís del Molino EA3OG
Lluís, l’altre dia varem
parlar de les comunicacions NVIS però no vam parlar de les
freqüències i bandes més adients per a aquestes
comunicacions a curta distància.
Per a fer comunicacions NVIS sempre s’ha d’utilitzar una
freqüència que estigui per sota de la
freqüència crítica i aquesta es molt fàcil
d’esbrinar, consultant les ionosondes en temps real que envien
senyals contínuament a la ionosfera i escoltant el seu rebot.
Aquí a Catalunya en tenim una molt a prop que està
instal·lada al Observatori de l’Ebre i que proporciona
aquesta informació en temps real. Busqueu-la a Internet.
I quins són els resultats que ens dona aquesta Ionosonda?
Ens informa habitualment quina és la freqüència de
rebot vertical adient per NVIS i que resulta molt més baixa que
en anys anteriors, degut a la poca activitat solar actual que
està baixant i està en mínims, encara que se
suposa que un dia d’aquests tornarà a
recomençarà un cicle nou i remuntarà. Per exemple,
he vist que ahir la freqüència màxima de rebot
d’ahir no va superar els 4 MHz.
Quines conseqüències
té tot això per als radioaficionats i les comunicacions
NVIS per emergències?
Doncs que la banda més adient que hem d’utilitzar
per a comunicacions NVIS és la banda de 80 metres que correspon
a una freqüència de 3,5 MHz, perquè es
l’única que troba ionització suficient per un rebot
que retorni el senyal a les distàncies que desitgem de 50 a 500
km.
Com es poden comprovar que són factibles aquestes comunicacions en aquesta banda?
Doncs tothom pot comprovar tots els dies que la seva estació amb
100 W i una antena vertical com la meva, que és la menys adient
per comunicacions NVIS, arriba al receptor situat a Ordino
d’Andorra , situat a 140 km, tots els dies i amb relacions de
senyal/soroll superiors a 20 dB a qualsevol hora del dia i de la nit.
Aquesta es la banda perfecta per comunicacions NVIS actualment.
Què no era sempre la banda de
40 metres o 7 MHz la banda que és feia servir per escoltar
estacions de total la Península Ibérica?
Efectivament, això era en els temps de bona propagació i
bona activitat solar, però ara mateix no hi ha prou
ionització per aconseguir comunicar en aquesta banda a
distàncies NVIS durant tot el dia i hem de baixar la
freqüència i utilitzar els 80 metres. Precisament, degut a
la poca activitat solar, aquesta banda està oberta tot el dia i
no es tanca al migdia perquè la densitat de la capa D que
absorbeix les ones d’aquestes freqüències al migdia
s’ha debilitat tant que no absorbeix res ja.
(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luis del Molino)