El sistema de Tv analògica per via hertziana

Des de l’any 2006 diferents estats europeus han tancat les emissions analògiques de televisió. El 2006 van ser Luxemburg i Holanda; el 2007, Finlàndia, Andorra, Suècia i Suïssa: el 2008, Flandes i l’any 2009, Dinamarca i Noruega,.
L’any 2010  toca a l’Estat espanyol finalitzar aquesta etapa. L’any vinent 2011, França, Portugal, Valònia i Croàcia faran el mateix i el 2012, el Regne Unit, Itàlia i Txèquia completaran, a la zona oest europea, l’extinció dels sistemes analògics mitjançant ones hertzianes.

Aquest fet, m’ha provocat un petit sentiment d’enyorament, tot i desitjar la irrupció de les noves tecnologies digitals. Em fa venir a la memòria la frase del poema d’en Josep Vicenç Foix, que molt sovint fem servir en aquest programa: “Ens exalta lo nou i ens enamora lo vell” .

Aquest tancament, com a fet pràctic d’evolució no comporta cap inquietud, però a molts dels que ens escolten li pot provocar reflexions o records de vivències de la seva vida, com a televidents passius o alguns com a professionals tècnics en aquesta història. L’estàndard analògic ens ha acompanyat molts anys en la ràdio i la televisió. En el cas de la ràdio la vida útil serà més llarga, perquè intervenen temes de mobilitat, complicats i cars d’aplicació ara mateix. En el cas de la TV, el canvi a nous sistemes tecnològics ja comprovats és molt mes fàcil. Per això la ràdio en amplitud modulada que escoltem per l’ona mitjana o curta que va ser el primer sistema de ràdio, possiblement, serà el darrer en fer el pas a la digitalització.

Si fem una mirada enrere i comprovem els passos que enginyers, fabricants i politics han fet per arribar a la qualitat dels últims anys de les emissions analògiques no els menystindrem. Recordem que la historia va començar amb la TV electromecànica, amb el disc de Nipkow. Molts països europeus i americans van fer diferents proves mes o menys exitoses a partir d’aquesta tecnologia. Potser el més destacat va ser l’escocès John Logie Baird, que el 1925 aconseguia una definició inicial de 30 línies, just per reconèixer una imatge. L’esforç de tots aquells enginyers va aconseguir, l’any 1936, el pas a 240 línies de resolució en el sistemes electromecànic. També la CBS i NBC americana feien  proves semblants l’any 1930. Marconi-EMI, a l’any 1936, creava un dels primers sistemes d’escaneig electrònic provat a l’Alexandra Palace de Londres. Era el primer sistema de 405 línies que la BBC va adoptar fins el 2 de gener de 1985. Els alemanys, abans de la Segona Guerra Mundial, també tenien un estàndard electrònic de 441 línies. Els americans van crear mitjançant la RCA el seu sistema de 525 línies i la Unió Soviètica, el 1948, va posar en marxa la norma de les 625 línies, que posteriorment la CCIR va adoptar i estandarditzar. A França en René Barthélemy va crear el sistema a 819 línies, que la TF1 va adoptar en canals de VHF i que va ser sense color fins el 1985. Aquest enginyer fins i tot va fer proves amb resolucions de 1015 i 1042 línies, tot un acostament a l’alta definició analògica.

Tots aquest estàndards es van anar adaptant a diferents mercats que, influïts per polítiques de protecció tecnològica o alineament polític, van crear variants en aspectes com la modulació de vídeo, la  modulació d’àudio, les amplades de banda i els sistemes de freqüència de la xarxa elèctrica. Es van diversificar els estàndards fins a 13 o 14 variants arreu del món, que estaven definit per lletres i s’aplicaven segons les bandes de freqüència i normatives de la CCIR .

L’any 1953 els Estats Units de Nord-amèrica va crear el primer sistema de color NTSC, que per cert ja va desaparèixer de les ones americanes l’any 2009 i ho farà de les canadenques el 31 d’agost del 2011.

A inicis dels seixanta, l’enginyer Walter Bruch, de la Telefunken, va crear una variant perfeccionada del sistema americà, anomenat PAL que es va implementar al Regne Unit el 1964 i a Alemanya el 1967.

Els francesos, sempre reticents a voler acceptar la norma americana i alemanya, van crear, als laboratoris de Thomson, la norma SECAM ideada per Henri de France i amb el suport del govern del general De Gaulle. Curiosament, a començaments dels 80, Thomson va comprar Telefunken i actualment té una participació important a RCA, impulsor i creador del sistema NTSC, compromès amb la norma americana digital de televisió ATSC.


Políticament els noms dels sistemes de color van tenir definicions d’acudit.
NTSC – “Never twice the same color”.
SECAM – “System essentially contrary to the american method”.
PAL – “Picture Always Lousy” (terrible).

Les normes de color es van haver d’adaptar als diferents sistemes i van aparèixer multitud de variants. El PAL en té 7. El SECAM, 3 i el NTSC, 1.

Per acabar comentar els afegits que el senyal analògic de televisió ha implementat durant tots aquests anys:

El sistema de Teletext. Inicialment cada radiodifusor o país tenia el seu: Ceefax a la BBC, Oracle a la ITV, Antiope a França.

Els sistemes de canals d’àudio. Inicialment de caràcter analògic, com el Zweikanalson alemany, amb possibilitat d’estèreo o dual -que va implementar el canal de TV3 a Catalunya. Posteriorment el  sistema amb subportadora digital NICAM que van fer servir TVE, les privades i el Canal 33.

El PAL Plus, la extensió del PAL. Etc.

A Catalunya hem tingut 51 anys de vida analògica televisiva.

Joaquim Fàbregas,  Març de 2010


Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)