Els satèl·lits de radioaficionat, per Luís del Molino (EA3OG)

Aprofitant que és la Setmana de l’Espai, voldria parlar-vos de com es de fàcil per a un radioaficionat sentir els innumerables satèl·lits que volten la Terra a baixa altura i que emeten en les freqüències  i bandes de radioaficionat. Fixeu-vos en que he dit “sentir“ i no  “escoltar” perquè hi ha una gran diferència entre els dos conceptes.

Sentir” consisteix en captar un so que amb les nostres orelles, mentre que “escoltar” va molt més enllà, perquè suposa captar-ne el significat del so. Com s’aplica això als satèl·lits?

Primer  hem de dir que en el moment present podem sentir molts satèl·lits  voltant la Terra, uns satèl·lits que en dominen LEO de Low Earth Orbiting Satellites, i de molts d’ells podem rebre molt fàcilment els seus senyals amb els receptors i antenes de radioaficionat. Però realment  hi han molt pocs satèl·lits dels que realment podem interpretar les dades, perquè no disposem de la traducció de la telemetria que emeten, ja que en estar dissenyats per alguna Universitat Politècnica, porten experiments finançats per alguna empresa,que no està interessada en divulgar els resultats.

Però hi ha satèl·lits realment dissenyats per radioaficionats, oi?

Sí, n’hi ha molts, i han estat dissenyats per  exemple per la associació americana AMSAT i per d’altres de radioaficionats de tot el món com la AMSAT-UK, Japó, la AMSAT-DL d’Alemanya, etcètera.  Els satèl·lits pròpiament de radioaficionats sempre divulguen  el significat de la telemetria i proporcionen programes per descodificar els senyals, que normalment són els paràmetres de funcionament del satèl·lits, una informació de gran valor pedagògic i tecnològic.

Ens pots explicar breument quines dades són les que envien?

Les dades principals que envien són las relatives al que podem anomenar el “cor” o “motor” bàsic de tots els satèl·lits i que és la seva bateria. Com podeu imaginar, a l’espai els satèl·lits aconsegueixen la seva energia del Sol i sembla que no han de tenir problemes, però no ens oblidem que, com volten la Terra a cada òrbita, la meitat del seu temps la passen a l’ombra del Sol, darrera de la Terra i únicament poden funcionar gràcies a les bateries que transporten. Això vol dir que la seva vida útil depèn de la vida de la bateria. Si mor la bateria, pràcticament mor el satèl·lit. Desgraciadament les bateries no estan encara prou desenvolupades  i a l’altura de les nostres necessitats d’energia, perquè ja sabem dels problemes per desenvolupar el cotxe elèctric.  En conseqüència, les dades més vitals del satèl·lits són els paràmetres de les bateries i els panels solars, les tensions i corrents de càrrega i descàrrega i, per altra banda, les temperatures de funcionament de cada un d’aquests element, què són  molt importants. 

I què ens pots dir del satèl·lits dissenyats per les Universitats politècniques?

Totes segueixen un  model estàndard denominat CUBESAT, inventat per un professor català de tecnologia de la Universitat Politècnica de Califòrnia, el Dr. Jordi Puig-Suari . Aquestos satèl·lits han de tenir tors unes mides estàndard de 10 x 10 x 10 cm, les mides d’un cub de 10 cm de costat i pesar menys d’un kilogram. Se n’han llançat més de cinquanta fins ara, inclosos com a polissons d’altres llançaments importants de grans satèl·lits. En parlarem d’ells més endavant.

 (Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)