La revolució SDR III, Tipus de receptors SDR, per Luís del Molino (EA3OG) Lluís, en anteriors programes ens has parlat dels receptors SDR (Receptors Dissenyats per Software) i les grans avantatges que tenen. Són iguals tots o hi han de varies classes? No, no són tots iguals. Inicialment és van aprofitar les targetes d’àudio que porten tots els ordinadors i que funcionen amb un xip processador especial anomenat DSP al seu interior, per fer receptors SDR del tipus que en diem “de conversió directa”, en els que primer barregem el senyal que volem rebre amb un oscil·lador a la mateixa freqüència de recepció, i el senyal  que resulta de baixa freqüència el processem després amb la targeta d’àudio de l’ordinador.

Però, vols dir que las targetes d’àudio dels ordinadors poden donar el gran marge dinàmic que era la gran avantatge dels SDR? Sí, perquè les targetes d’àudio més dolentes d’ordinador ja tenen actualment totes com a mínim 16 bits i no sé si recordareu que amb 16 bits s’assoleixen 65.536 nivells que ja donen per un Marge Dinàmic de 96 dB. I si busquem targetes d’àudio de més qualitat, en trobem fins a 24 bits que donaven fins a 144 dB de marge dinàmic.
L’únic inconvenient de les targetes d’àudio es que la seva freqüència de mostreig només es de 48 kHz o com a molt de 192 kHz, la qual xifra de mostreig ens dona la finestra màxima de l’espectre que podem visualitzar al mateix temps. Una finestra relativament petita.

I es van fabricar targetes d’àudio de més freqüència de mostreig per obrir més aquesta finestra? Doncs no, perquè no tenia cap interès per l’alta fidelitat augmentar aquesta freqüència. Afortunadament, els militars ja havien començat a pensar que, si s’augmentava la freqüència de mostreig, es podria escanejar l’espectre sencer. La única pega es que aquesta freqüència ha de ser el doble de la màxima freqüència digitalitzable. De forma que per mostrejar fins a 30 MHz, necessitem que el Xip funcioni a 60-70 MHz per digitalitzar el senyal. Això se’n diu un receptor de “digitalització directa”.

I ja s’ha aconseguit arribar a freqüències més elevades com les de VHF? Sí, al principi només disposàvem de xips de 8 bits que arribessin a aquestes freqüències, però 8 bits donaven molt poc marge dinàmic, però ara ja s’estan aconseguint xips que digitalitzen fina sa 150 MHz amb 16 bits i aviat tindrem els que digitalitzen amb 24 bits. Evidentment el progrés en la investigació i desenvolupament d’aquestos xips es molt interessant per les seves aplicacions militars.  Podem dir que els receptors GPS ja en porten d’aquestos xips.

És troben aquestos xips en altres dispositius molt abundants? Sí, per exemple en els receptors de televisió digital que podem comprar per rebre la TV normal digital en els nostres ordinadors, en aquests dispositius que tenen la mida d’un Pen Drive, podem trobar xips digitalitzadors i DSP molt potents, amb els que es poden aconseguir receptors per radioaficionats i radioescoltes  a preus increïbles. Però d’això en tindrem que parlar en un altra programa més endavant, perquè el tema dona molt de sí i n’hi han de molts tipus diferents.
(Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor Luís del Molino)