La Digitalització també arriba al món dels radioaficionats

Des que els radioaficionats vàrem poder emprar els ordinadors, van irrompre infinitat de sistemes anomenats digitals que, aprofitant programaris, aconseguien transmetre mitjançant equips analògics una varietat infinita de modalitats.

El món de les comunicacions professionals (bombers, policies, empreses de serveis) des de finals del segle passat van començar a emprar també un nombre, no tan gran, de modalitats totalment digitals. Una de les més conegudes és el sistema “trunking”. A Europa estandarditzat amb la modalitat Tetra (Trans European Trunked Radio).

Aquests sistemes no són els més adequats per a la filosofia del radioaficionat, doncs els canals d’informació estan compactats en paquets, de forma semblant als canals de la TDT  -cada canal físic, comporta un nombre de programes variable, a casa nostra establert per norma en 4 o 5.

Els radioaficionats van començar a crear, a l’inici de l’any 2000, sistemes digitals recolzats en les marques que ho comercialitzaven com AOR, Alinco o Kachina. Fins i tot radioaficionats com el G4GUO va implementar un sistema amb modulació OFDM .

Bàsicament el fonament és el còdec que comprimeix i codifica el senyal i després una modalitat de modulació digital com l’OFDM (emprada en la DVB-T) o la GMSK (emprada en la telefonia mòbil GSM) .

L’any 2001, l’Associació de Radioaficionats Japonesos va crear el sistema D-Star
(Digital Smart Technology For Amateur Radio) pensat per poder ser emprat només pels radioaficionats. Aquest sistema, fins el 2006, va tenir diferents implementacions i actualitzacions. Només dues marques van produir equipaments en aquesta modalitat: Icom i Kenwood .

El D-Star,  per aconseguir la compressió i la codificació, fa servir un còdec amb patent de la casa americana Digital Voice Systems, emprat també en multitud de sistemes professionals de telefonia i radiodifusió com Inmarsat i XM Radio. El còdec s’anomena AMBE 2020 (Advanced Multi Band Excitation Systems) i fa de sintetitzador i codificador de veu. Aquesta joia de l’alta tecnologia permet als radioaficionats poder codificar i comprimir la veu a un flux de 2400 Kbps. També s’introdueix una correcció de seguretat d’enllaç, anomenada FEC (Forward Error Correction), que afegeix una informació perquè el receptor pugui corregir els errors introduïts durant el camí del senyal, des de l’emissor fins al  receptor.  Això fa que el paquet digital queda establert en 3600 Kbps. A més a més, s’incorpora un canal de dades, a 1200 Kbts. Per tant, el flux total del canal és de 4800 Kbts i l’amplada de 7 KHz.  A la banda de 1,2 GHz, el sistema treballa en la modalitat DD, que només transmet dades a la velocitat de 128 Kbts.

Els equips treballen amb repetidors, connectats entre ells gràcies a la xarxa  Internet, que enruta i controla els indicatius, mitjançant servidors TCP-IP i software Linux gratuït de la casa Icom. També es poden connectar entre ells mitjançant enllaços propis a 10 GHz , com fan els japonesos. En aquest cas no es pot connectar el sistema a la xarxa Internet. La capçalera està operada pel grup de radioaficionats de Texas K5TIT, que varen ser els primers a instal·lar el sistema a EUA.

A casa nostra el repetidor de Castellar del Vallès, operat pel grup local de radioaficionats, va ser el primer en engegar-se a l’Estat espanyol, l’any 2008. Posteriorment s’han engegat repetidors a València, Saragossa i Cuenca. A la primavera de 2010, Barcelona ja disposava d’un repetidor en aquesta modalitat, gràcies al prèstac de la casa Icom i la col·laboració d’en Rafel Arquimbau, de la Casa Expocom. El responsable del repetidor és la URBLL i el seu sysop es l’EA3WR, Joan Balaguer - col·laborador de L’altra ràdio.

Una persona que des de l’inici d’aquesta modalitat ha estat provant i implementant el sistema és en Josep Lopez, EA3ABN, sysop del RàdioClub Castellar. Un altre radioaficionat interessant en el tema és l’Antoni Navarro, EA3CNO. Ell ha dissenyat una interfície per poder treballar en aquesta modalitat, a partir d’equipaments analògics. En col·laboració amb el japonès Satoshi Yasuda’s  ha dissenyat aparells auto construïts per poder accedir a la modalitat D-Star, sense haver d’emprar equipaments homologats per Icom.

El D-Star incorpora per la seva funcionalitat multitud de programaris lliures per prestar diferents aplicacions d’us: posicionament mòbil, transmissió de dades telemètriques  i d’altres fetes a mida de l’usuari. També es disposa d’accessoris per interconnectar-se mitjançant ordinador, com el DV-Dongle i el DV-AP -de la casa Moetronix.

Degut a que el sistema fa servir el còdec AMBE, els radioaficionats no tenim accés a les especificacions i detalls de la compressió (Vocoder) i de la modulació. Per tant no podem implementar canvis o innovar el soft. Aquest fet encareix el producte. Alguns capdavanters i defensors del soft obert en el món de la radioafició, com l’americà Bruce Perens (K6BP) i l’australià David Rowe (VK5DGR), ja estan treballant en còdecs alternatius al de la patent de la casa americana Digital Voice Systems

El D-Star és un nou repte per al món de la radioafició: apropoar-se a les tecnologies professionals, sense perdre l’esperit d’innovació. Qui en vulgui saber-ne més pot consular els webs:

www.dstar.radioaficionats.cat
www.dstarusers.org
www.dstarinfo.com


Joaquim Fàbregas,  Maig de 2010


Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)