La ràdio digital terrestre: l’assignatura pendent, a Europa

Les modalitats radiofòniques digitals terrestres, agrupades inicialment sota la normativa DAB a Europa, van ser dissenyades a finals dels 80’s. Malauradament no es varen aplicar fins a mitjans dels 90’s. Aquell retard, degut principalment al fet d’haver d’agrupar les emissores per paquets o múltiplexs, en bandes de freqüències noves, i  al fet d’haver de dissenyar nous equips i establir nous acords entre radiodifusors, va provocar un seguit d’entrebancs que van congelar la seva expansió arreu del món.
 
En teoria la norma DAB està vigent en molts països, com Canadà, Itàlia, Alemanya, Espanya, Portugal etc. Però només al Regne Unit,  i potser a Dinamarca, s’ha implementat de forma més o menys eficaç. S’han venut equips de fabricants locals i s’han estructurat  xarxes privades i publiques. Enguany, però, s’ha començat a notar un descens significatiu en la venda d’equips DAB.

Al Regne Unit s’han venut uns 10 milions d’equips DAB. La venda va ser sostinguda fins el 2008, amb uns 2 milions d’equips anuals. Si es volgués substituir tot el conjunt d’equips actuals d’FM, en caldrien 150 milions.

Si ens fixem en els equips auto-ràdio, actualment només hi ha 900.000 aparells DAB. Tenint en compte que hi ha 30 milions de vehicles, ja ens imaginem l’esforç que caldrà fer, perquè els fabricants de vehicles assoleixin la fita.

Aquestes dades provenen de l’estudi fet al Regne Unit a partir de la resolució del govern que fixava el 2015 com a data per apagar les emissions analògiques en FM.  Aquella decisió va comportar critiques molt ferotges, sobretot dels radiodifusors privats.

A França el Conseil Superieur Audovisuel (CSA) treballa en l’engegada de la ràdio digital en la modalitat Digital Multimedia Broadcasting (DMB). Les primeres ciutats en gaudir-ne seran: París, Marsella i Niça. A dia d’avui tenen sobre la taula 55 projectes per París; 41, per Marsella i 40, per Niça.  Quan comencin a funcionar les emissores en DMB, a mitjans del 2010, a més de les emissores d’FM ja conegudes, hi haurà noves ofertes com les que preparen RTL L’Equipe, LCI Radio, Jazz Radio, R20 -per a infants- i Europe 1 Sport.

La incertesa en l’implementació de les modalitats esmentades rau en la velocitat d’actualització de les normes tècniques. Continuament es perfeccionen la velocitat, la compressió i la possibilitat d’aplicacions multimèdia.

El darrer actor en sortir en escena ha estat la norma Digital Radio Mondiale (DRM). Tot i que inicialment aquesta norma estava pensada per a freqüències inferiors als 30 MHz, darrerament s’ha repensat per a freqüències superiors, entrant en competència directa amb el DAB + i el DMB.

Realment la modalitat DRM 30, està sent ben acceptada arreu del món fins i tot als Estats Units. Un fet realment sorprenent, doncs en qüestió de normatives, sempre han volgut aplicar les seves, com és el cas del sistema HD Ràdio  (IBOC) . De mica en mica, i aprofitant el canvi d’equips per part dels radiodifusors, la norma DRM s’ha posicionat de forma destacada al davant. Tot i que hi ha molts equips que tenen la possibilitat d’emetre en DRM, a dia d’avui hi ha 50 instal·lacions en 26 països que emeten regularment. D’aquestes instal·lacions, 17 ho fan en ona mitjana i 2, en ona llarga; la resta, en ona curta, inclosa la modalitat local a la banda de 10 metres.

Els protagonistes més destacats són: el Regne Unit (BBC), per nombre d’hores d’emissió, i Alemanya, en recerca (R&D). França aniria al darrera i la llista inclouria: Rússia, Xina, Ruanda, Malàisia, Nova Zelanda, Canadà i Austràlia.

L’Estat espanyol té actualment  3 instal·lacions emetent en DRM. Ràdio Nacional d’Espanya i Radio Exterior d’Espanya tenen més equipaments aptes per fer-ho, com el centre emissor de Palau-Solità, a Catalunya. RNE emet, des d’Arganda, per 1.359 kHz,  amb un equip TRAM 10 de Transradio. Transmet amb continuïtat, amb 10 kW i propagació ionosfèrica, des del passat 22 d’octubre. En DRM té l’identificador E7C238 i el nom de RNE-DRM Arganda. REE trasnmet des de Noblejas (Toledo), amb el transmissor Continental Electronics 419H, de 300 kW i potència DRM de 80 kW i antena de cortina de dipols horitzontals,  4 hores diàries cap a Europa, pels 9.780 kHz. Des de  Cariari, Costa Rica, es fa servir el transmissor de 100 kW, dues hores cada dia, per emetre en DRM pels 9.690 kHz, amb 30 kW.

El passat 26 de novembre, la Unió Europea de Radiodifusió i el consorci DRM van fer una conferencia a la seu de Ginebra de la UER-EBU. Tècnics de la BBC, All India Radio i altres emissores van fer les seves aportacions. Cal destacar l’exposició dels resultats dels treball de camp en la modalitat DRM+ que va fer l’enginyer Pablo Angueira de la Universitat del País Basc. Aquest professor és el cap del Grup tècnic dels 26 MHz.

Recordem que el Consorci DRM fa temps que va orientar el perfil dels receptors que caldria comercialitzar. El Bàsic, el Mitjà  i el Multimèdia. Tots aquests equips han de poder treballar amb les eines de suport que el sistema ha implementat fins ara i poder adaptar-se a noves possibilitats. Les eines multimèdia del sistema són àmplies. Actualment algunes emissions implementen l’EPG, el Journaline (teletext), el Slide Show, el Broadcast Website i el Traffic i Travel (TPEG-TMC).

En la passada edició de la fira IBC 2009 d’Amsterdam es va presentar una nova aplicació de l’empresa americana Grass Valley feta conjuntament amb Thomson, Fraunhofer i New Star Electronics. Es tracta de poder emetre imatges juntament amb els canals de so pel sistema DRM30. Aquesta aplicació, comercialitzada amb el nom de DRM Content Server, s’anomena “Dr TV”. Pot ser de molta utilitat en zones poc comunicades d’Àfrica i Sud Amèrica. Qui vulgui mes informació pot fer una recerca a www.thomsongrassvalley.com.

En el cas de la norma DRM tenim la cadena gairebé completa. Hi ha equips per emetre i produir. Hi ha radiodifusors emetent o amb possibilitats de fer-ho. Hi ha un públic potencial. Però, ens manca el darrer graó de la cadena: que els fabricants importants produeixin equipaments. Entenc que, potser, les noves aplicacions, que dia a dia s’afegeixen a la norma, o l’ampliació a freqüències superiors, que permetrien poder emetre amb un ample superior i amb més qualitat, impedeixen la fixació final del producte.

Joaquim Fàbregas, Desembre de 2009


Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)