Aniversaris i canvis durant aquest mes de febrer de 2009

Enguany aquest mes de febrer fa 50 anys i va ser el dia de La candelera, que el canal 4 de la banda 1 de VHF va començar a difondre les primeres ones d’aquest nou sistema, sacat en l’estàndard CCIR norma B , que ja havia adoptat Alemanya

El següent diumenge es va poder rebre en directe les imatges d’un Real Madrid-Barça dels temps de Di Stéfano, Kubala, Suérez i Helenio , tot i que durant la primera part hi hagué un tall elèctric i només es va poder veure la segona part , el Madrid va guanyar per 1 a 0. El 14 de juliol va començar les desconnexions de Miramar amb Balcon del Mediterráneo amb José Luis Barcelona, més tard Club Miramar el 4 d’agost.

També aquest mes de febrer el sistema analògic als Estats Units , dirà adéu definitivament, potser hi haurà alguna petita excepció , però el proper dimarts 17 de febrer els EEUU tancarà els senyals analògics. Que varen començar a primers dels anys 1940’s a traves de les cadenes NBC (National Broadcasting Company 1926 GE) i CBS ( Columbia Broadcasting Sysrem 1928) . La National Television System Committee (NTSC) va crear al sistema que a continuat fins als nostres dies amb 525 línies , inicialment a primers dels 50’s les estacions estaven concentrades a l’est i a l’oest, el color es va implementar a mitjans dels 60’s. Tot i que abans ja es feien programes en color.

Hauríem de tenir clar que els sistemes analògics s’han estandaritzat de forma seqüencial des del començament de la TV.

Alemanya abans de la 2ª Guerra Mundial ja va activar un sistema a 441 línies, que França va tenir en servei de forma secundaria fins el 1956.  El Regne Unit va tenir fins el 1986 el sistema de 405 línies (norma A) per la BBC-1 i França va tenir el sistema de 819 línies (norma E) per TVF-1 fins també el 1986.

Universalment i a partir dels estàndards de línies americans  a 525 línies i europeus 625 línies , n’han sortit uns subestandards classificats en lletres
B i G  l’Unió Europea de Radiodifusió (VHF i UHF), I a Anglaterra, L a França
K a Rússia, H a Bèlgica, M a USA i Japó (NTSC amb 525 línies), N a Argentina (PAL amb 525 línies). En aquest estàndard l’amplada de canal, el sistema d’àudio, la polaritat del senyal de vídeo i la norma de color, han estat un trencaclosques, que feien molt difícil, condicionar un TV amb tots els estàndards i realment era una eina només de categoria professional.
Els qui  ja són una mica grans de les comarques gironines recordaran encara els mals de cap que suposava  adaptar un TV, per poder veure el color en SECAM, i sobretot poder veure la 1ª cadena francesa, en estàndards de 819 línies.

Potser molts pensen que amb la digitalització , aquest enrenou s’ha acabat, doncs és pas així. Els Europeus, vàrem ser dels primers en preparar l’estàndard digital en la norma DVB ,primer en la versió SAT, desprès cable, mes tard terrestre , i finalment en Handheld i HDTV en formats SAT i terrestre. A la proposta Europea , s’hi ha adherit, tota Europa, els països àrabs , Austràlia i els països Africans.

La norma americana ATSC (Advanced Television Systems Committee) va crear un altre sistema també amb aplicacions a terrestre i cable, en versió SAT no està del tot comercialitzat , tot i que se’n preveu un ús immediat, doncs actualment es fa servir el DVB-S de forma modificada i el DSS o DigiCipher 2
Utilitza una altra modulació 8VSB amb 19,39 Mbits d’ús per canal terrestre de 6 MHz, per cable es farà servir 16VSB o 256 QAM, recordem que el cable nostre va a 64 QAM. També farà servir pel transport les especificacions de MPEG-2 tot i que des de juliol,del 2008 també pot suportar l’estàndard H264/MPEG-4  (Advanced Video Codec).  Canadà, Mèxic  s’han adherit al format americà.

El sistema Japonès ISDB (Integrated Services Digital Broadcasting) es un format amb una filosofia de normes semblant al DVB  però amb diferents eines.
Per SAT utilitza la modulació PSK, en bandes de 2,6 GHz el CDM i per aplicacions terrestres la modulació COFDM . S’ha implementat a Japó, Filipines i Brasil i s’estan fent proves a l’America del Sud, aquests darrers països estan entre el sistema japonès i l’Europeu.

Els Coreans son els darrers de moment en la plataforma per digitalitzar els programes i tenen activat el DMB (Digital Muntimedia Broadcasting) hereu i renovat successor del DAB, amb aplicacions mòbils i de TV en mobilitat, a la Xina aquest format s’ha adaptat amb el nom de CMMB (China Multimedia Mobile Broadcasting) es va fer servir en les passades olimpíades i també França va adoptar aquest format , en competència directe al DVB-Handheld.
Malauradament aquest servei a Europa i per desavinences entre Operadors de xarxes, Empreses productores i radiodifusors s’ha quedat encallada i les xarxes telefòniques 3G –UMTS o HSDPA s’estan quedat el pastis de la difusió de ràdio i TV .

La implementació dels conversors digitals a USA a rebut l’ajut del govern federal a persones amb poc ingressos, i s’ha repartir 1 bilió de cupons de compra per valor de 40 $. Els receptors bàsics d’entre 40 i 80 $ . L’equip bàsic surt per canal 3 o 4 i ataca directament per RF el TV. Tot i que aquest import ja s’ha esgotat i actualment hi ha una llista de 1 milió d’americans per accedir-hi .

No tinc clar a dia d’avui si Barack Obama, reconsiderarà l’apagada , sobretot en llocs amb molta població. Tot i això l’impacta total, en aquell país és molt menor que a casa nostre, doncs històricament la població està connectada al cable o al satèl·lit.

Joaquim Fàbregas


Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)