L'HORA CATALANA
Capitol 4
L'HORA CATALANA DE MONTEVIDEO i TEMES AFINS
(1931-1944)
Cinc anys després d'haver-se inaugurat les
emissions de L'Hora Catalana de Buenos Aires, comencen les de Montevideo,
capital de l'Uruguai. Concretament ho fan diumenge 1 de març de 1931,
per Radio América CX 46, i després per Radio Monumental.
Això anava molt bé, perquè entre Buenos Aires i Montevideo
hi ha uns 200 km. via marítima i això fa que els programes de
Montevideo se sentin a Buenos Aires, i viceversa. Inicialment es manté
el format dominical, encara que després canvia.
L'staff inicial
del programa uruguaià va estar format per Josep Coll, secretari del
Casal Català, i que feia de redactor i locutor, Jaume Fló
-director artístic- i Francesc Prat -que recitava poesies i també
locutava. La primera emissió va ser inaugurada pel president del Casal
Català Pere Casanovas. Després d'aquesta al·locució
Elvira T. de Taulet va cantar acompanyada al piano Rosó i Enyorament, i
després Jaume Fló i Isidre Soler van interpretar Roser i
L'emigrant, acompanyats pel mestre Camús. Aquesta actuació en
directe, va donar pas a música enllaunada, que diríem ara, discos
de sardanes i música del mestre Granados. Les emissions uruguaianes no
tenien com les argentines una productora per gestionar-ho. Tot i així hi
havia subscriptors i anunciants, vinculats al Casal Català de
Montevideo.
Poc abans de la guerra civil, juny de 1936, que
allà és al principi de l'hivern austral, té lloc a
Montevideo el Congrés dels Catalans d'Amèrica, i L'Hora Catalana
va retransmetre tots els discursos, ponències i debats a través
d'una cobertura informativa especial feta per Radio CX 24 La Voz del Aire, que
era per on en aquells moments s'emetia L'Hora Catalana de Montevideo. Aquest
Congrés dels Catalans d'Amèrica era sobretot dels del
Vèrtix Sud, és a dir, Xile, el Paraguai, l'Uruguai, l'Argentina i
el Brasil.
De l'època de la guerra civil, cal remarcar
la celebració de la Diada de l'11 de Setembre del 36, organitzada per
L'Hora Catalana de Montevideo als salons del Casal Català. La festa va
consistir en la interpretació de diverses peces al piano i al
violí i sardanes, pel que fa a la part musical, i monòlegs i
diàlegs, pel que fa a la part teatral. L'objectiu era recaptar fons per
la causa republicana.
També durant la Guerra Civil, els dirigents
del Comitè Llibertat per Catalunya de Buenos Aires escriuen guions de
propaganda per L'Hora Catalana de Montevideo. Aquest Comitè tenia
problemes fer funcionar a l'Argentina, i essencialment es dedicava a la
propaganda i a l'ajut humanitari a favor de la República. D'aquests
guions se'n feia una traducció espanyola, que també sortia per
antena, perquè els uruguaians estiguessin informats en la seva
pròpia llengua del que passava a Catalunya. Val a dir que sovint
aquestes aportacions del Comitè Llibertat per Catalunya eren resums del
"Butlletí informatiu de la Generalitat per als catalans absents de la
Pàtria". Aquests resums s'emetien també per ona curta per
l'emissora pública EAQ des d'Aranjuez, a través de l'espai
concedit a la Generalitat.
Acabada la guerra comencen a arribar els
refugiats, entre els quals cal destacar l'actriu Margarida Xirgu, que va
presidir els Jocs Florals de Montevideo de 1949 i de 1963. I L'Hora Catalana de
Montevideo es posa també a disposició dels refugiats que arriben
i dels que no poden arribar. I ens trobem que a l'octubre de 1940 arriba la
notícia de l'execució de Companys. I L'Hora Catalana de
Montevideo és l'única Hora Catalana d'aquella zona que
aconsegueix trencar el bloqueig informatiu sense que passi res, amb un programa
especial el dia 8 de novembre, que era divendres, per CX10 a la memòria
de Lluis Companys. L'endemà, dia 9, L'Hora Basca o "Euskalden Itza", per
l'emissora CX 14, també farà un programa especial.
També hi ha viatges de L'Hora de Montevideo
a Buenos Aires, com el del 2 de juny de 1940, per assistir a l'homenatge a Joan
B. Domènec, cronista de les Converses Íntimes de L'Hora de Buenos
Aires. I al 4 de maig de 1941 hi una delegació de L'Hora de Montevideo
va a L'Hora de Buenos Aires, però per treballar-hi. El director de
L'Hora uruguaiana, Jaume Ferrer, hi va acompayat pels rapsodes Emma Oliver i
Anton Ramos.
A l'Uruguai, a diferència de l'Argentina,
era una democràcia de ple dret, encara que se semblava més aviat
al sistema dels Estats Units. I participava en la Guerra Mundial al costat dels
Aliats. Però tot i així, el govern Baldomir va prohibir les
emissions en llengües estrangeres i L'Hora Catalana de Montevideo es va
acabar el 12 de setembre de 1943 en aquesta primera etapa. Això no vol
dir que s'acabés la solidaritat del govern i del poble de l'Uruguai amb
els catalans ni les emissions de ràdio que s'havien de fer en
castellà. Al cap d'un mes hi ha Especials Lluís Companys a
diverses emissores uruguianes. Així, Rovira i Armengol parla per Radio
El Espectador, Manuel Saurí per La Voz del Aire, Ramon Penedas
intervé a les emissions radials "Momento español", "El hombre
libre" i "España sigue viviendo". Altres espais radiofònics que
glossen la figura de Companys són la "Audición del Centro
Español Republicano" i el "Informativo Anglo uruguayano", de la
comunitat britànica de Montevideo.
Un any més tard, l'octubre de 1944, per
recordar la mort de Companys, es fa la inauguració d'una plaça a
Montevideo dedicada al president màrtir, a la qual assisteixen diverses
personalitats i delegacions de l'exili polític. L'Orfeó
Català de Buenos Aires hi interpreta els himnes nacionals de l'Uruguai i
de Catalunya, els Segadors.
Aprofitant l'avinentesa, l'emissora oficial SODRE
fa una sèrie de programes dedicats a la cultura catalana, cada dia a les
18.20 hores. El primer programa s'emet el dia 9 i està dedicat a la
figura del president Companys. L'avantatge és que aquests programes
s'emeten també per ona curta, en la banda de 31 metres (9.620 Khz) i,
per tant es podien sentir en altres països. No és la primera vegada
que la SODRE ajuda el poble català. L'any 1938 aquesta emissora ja havia
invitat Pau Casals perquè fes un concert al seu auditori per recaptar
fons per l'ajut humanitari a la República.
Per la seva banda, Radio Ariel de Montevideo va
fer un programa especial dedicat a les nacionalitats ibèriques, amb la
intervenció de l'escriptor gallec Alfonso R. Castelao i de l'exconseller
de la Generalitat Manuel Serra i Moret.
Dels actes commemoratius del 15 d'octubre de 1944,
el Casal Català de Montevideo va editar un opuscle amb les intervencions
radiofòniques.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.