L'HORA CATALANA
Capitol 5
XILE PRIMERA PART: 1935-1936
A Xile L'Hora Catalana de ràdio va
començar el juny de 1935 com una simple secció més del
Centre Català de Santiago, com ja ho eren l'Orfeó Català,
les revistes "Germanor" i "Noticiari Català", l'Agrupació
Patriòtica, la colla del Bon Humor i la Penya Batibull. Un, a més
de ser soci del centre, podia ser-ho d'alguna de les seccions. Normalment els
directius anaven rodant entre els càrrecs a la junta del centre i els de
les seccions. Això va fer que l'Hora Catalana xilena, a
diferència de l'argentina o la de l'Uruguai, estigués totalment
condicionada a les picabaralles del Centre Català, cosa que es va
complicar encara més per l'arribada dels exiliats. I van sorgir veus
dissidents, que van acabar creant fins i tot un segon programa català de
ràdio.
Val a dir que Xile des de 1933 i fins al cop de
Pinochet de 1973, és a dir, 40 anys, és una democràcia
parlamentària de tipus europeu. Un període de temps inusual a
Sud-amèrica.
Els primers sis mesos de l'Hora Catalana de
Santiago no els hem pogut documentar. I les primeres referències que hem
fet servir són del quinzenari publicat a Santiago "Noticiari
Català", el gener del 36. Gràcies a això sabem que L'Hora
Catalana de Santiago es feia per Radio Otto Becker CB29, el dissabte de 10 a 11
de la nit. Però a primers d'abril del 36 s'anuncia la suspensió
de les emissions de L'Hora Catalana per aquesta emissora que es reprendran el
dia de Sant Jordi per una altra emissora, Radio Hucke. L'Hora catalana
romandrà a Radio Hucke fins l'execució de Lluís Companys,
president de la Generalitat, l'octubre de 1940.
En aquesta segona etapa, d'abril del 36,
l'emissió queda fixada el dijous a les 10 de la nit. I sembla que va ser
un èxit aquesta reinauguració perquè aquell dia de Sant
Jordi del 36 molta gent va telefonar a l'emissora per felicitar-los. Pocs dies
després de la reinauguració, L'Hora catalana de Santiago de Xile
rep un important paquet de Ràdio Associació de Catalunya, la RAC,
amb 12 discos de música catalana, guions de conferències i la
revista "Catalunya Ràdio". Aquesta tramesa sembla que és la
primera i última que reben des de Catalunya, ja que unes setmanes
més tard començarà la guerra civil a Espanya.
A partir d'aquesta reinauguració tenim
notícies del quadre escènic de L'Hora, i que, a banda, del
director, Joan Gratacós, que era d'Olot, hi ha el barceloní
Joaquim Sabaté - que fa de rapsoda, i la seva primera dona que es diu
Maria Degollada. Degollada, era de cognom, però com que això de
dir-se Degollada fa mal efecte, al cap d'un temps sortia ressenyada com Maria
D. de Sabaté. Joan Gratacós i el matrimoni
Sabaté-Degollada, tot i que tenen semblances amb els seus
homòlegs catalanoargentins Ramon Escarrà, Joan Ferrer i la seva
dona, Pilar Santaulària, no són actors professionals, sinó
empresaris, amb aficions teatrals. I fent honor al seu cognom, Sabaté
crea amb el seu pare la principal empresa de sabateria infantil de Xile, i
Gratacós també té una empresa de sabateria, ram on s'hi ha
iniciat com a comptable i gerent. Però a més, de fer l'Hora,
Gratacós i Sabaté són dirigents del Centre Català
de Santiago de Xile i sempre són a la junta o al capdavant d'alguna
secció.
D'altra banda, també tenim com a
col·laborador del programa Moisès Serra, que és el
corresponsal del "Noticiari Català" a la ciutat de Valparaíso i
serà l'encarregat de muntar al cap d'uns mesos L'Hora Catalana a la
segona ciutat xilena. La minoria mallorquina està representada per
Miquel Aguiló, que de professió és fruiter, i que deu
tenir una important col·lecció de discos de música
mallorquina, perquè gràcies a ell el 18 de juny del 36, L'Hora
catalana fa un especial musical de Mallorca.
I arribem al juliol del 36. Abans de la
tragèdia de la guerra espanyola, L'Hora catalana no pot sortir durant
les dues primeres setmanes per culpa dels Jocs Olímpics de
Berlín, organitzats pels nazis, ja que Radio Hucke els retransmetia.
Justament contra aquesta parafernàlia la Generalitat de Catalunya havia
muntat una Olimpiada Popular alternativa, que va ser avortada en
començar la guerra civil espanyola.
A partir de l'inici de la guerra, la
programació de L'Hora Catalana xilena, fins aleshores totalment
cultural, esdevindrà més política. Així, amb motiu
de la Diada, hi ha un programa especial el dia 10 de setembre del 36 que
comença amb el cant dels Segadors, que esdevé, a partir
d'aleshores, la música de sintonia del programa. I curiosament es troben
que hi ha convidats que no volen anar a celebrar la Diada davant del micro
perquè "ateses les circumstàncies actuals no és el moment
de fer apologia patriòtica". El que passa és que a Catalunya en
aquells primers mesos de guerra hi van haver execucions extrajudicials a
càrrec d'elements revolucionaris, sobretot de la FAI-CNT, que tenien les
seves presons alternatives, o "txeques". Això no solament va afectar a
gent de dretes, sinó fins i tot a persones importants d'esquerres, com
va ser el cas de Teodor Garriga, de Ràdio Associació, que el van
haver de rescatar d'una presó clandestina; o el de Josep Maria Sbert,
conseller de Cultura, per ERC, que es va exiliar per les amenaces de la FAI.
I la mateixa premsa catalana de Xile recull aquest
desori, informant de la mort d'alguns industrials de Catalunya com a
conseqüència de la "situació actual" o dels "recents
esdeveniments". I això era una manera fina i eufemística de dir
que els havien mort. La direcció del programa L'Hora Catalana xilena no
està d'acord amb el silenci i considera que la causa d'aquests fets, com
la mateixa guerra civil, és l'aixecament militar de juliol del 36. I,
per tant, continuen fent el programa per defensar la llibertat, la
democràcia i la nació catalana. A partir d'aquí L'Hora
Catalana posa molt d'èmfasi amb el patriotisme. I al "Noticiari
Català" de Santiago, a banda de l'anunci habitual, en surt un altre
demanant als lectors que sintonitzin el programa per raons patriòtiques.
El dia 29 de novembre de 1936 L'Hora catalana
comença a sortir a l'aire per les noves instal·lacions de Radio
Hucke, que ha incorporat l'últim crit de la tecnologia, sobretot pel que
fa a potència.
A finals del 36 sabem que hi ha una cimera entre
Moisès Serra, de Valparaíso, i Joan Gratacós, director del
programa, per tractar el tema de les futures emissions de L'Hora Catalana des
de la segona ciutat de xilena i per analitzar la propaganda antirepublicana de
determinats mitjans xilens.
I això és tot per avui. El mes que
ve continuarem amb L'Hora Catalana de Santiago de Xile durant la guerra civil
espanyola. I recordem que fa 4 anys, el febrer de 2000, vam començar
aquesta nova secció amb les clandestines, tot comentant un llibre de
memòries de Jordi Solé Tura, en què narrava les seves
vivències com a locutor en català de Radio España
Independiente-"La Pirenaica".
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.