L'HORA CATALANA
Capitol 6
XILE (2ª PART).
FALANGISTES I
INDEPENDENTISTES CONTRA "L'HORA" DE VALPARAÍSO
A Valparaíso, la segona ciutat de Xile,
"L'Hora Cultural Catalana de Ràdio" finalment es posa en marxa l'1
desembre de 1937, per CB 120, Radio Diario Unión, després d'un
intent fallit el mes de juliol de fer "L'Estona Catalana". L'alma mater de
"L'Hora" de Valparaíso és Moisès Serra, que ho havia anat
preparant tot amb Joan Gratacós, director de "L'Hora" de Santiago.
El programa pilot de Valparaíso
comença amb Els Segadors com a sintonia, que també la fan servir
els de Santiago. I tot seguit, els parlaments de Lluís Busquet i Joan
Castelló, president i secretari, respectivament, del Centre
Català de Valparaíso. Després hi ha unes paraules de Maria
Gómez, presidenta de l'esbart dansaire, que també és la
veu femenina de la locució, mentre que la masculina és Ramon
Prieto. La part musical va ser a càrrec del mestre Eduard
Estradé, que va estar acompayat per la senyoreta Victòria
O'Tonel, i va incloure diverses sardanes. Aquest programa pilot de
Valparaíso va durar doble, dues hores, i en acabar, a les 12 de la nit,
oients del programa es van concentrar a la porta de l'estudi per felicitar-ne
els promotors.
L'Hora" de Valparaíso es va polititzar, com
la de Santiago, per la dinàmica de la guerra civil espanyola i
també per la situació política de Xile. Per situar-nos,
direm que "L'Hora" de Santiago el 29 de juliol de 1937 fa un especial Euskadi
amb motiu del Dia de la Festa Nacional Basca, que aleshores era el dia 31 de
juliol, en un moment que Euskadi ja fa un mes que està totalment ocupat
pels franquistes. I unes setmanes més tard "L'Hora" de Santiago fa
l'especial Diada Onze de Setembre, amanit amb una guerra de banderes entre la
junta de Centre Català i l'autoritat policial xilena, perquè per
primer cop els "Carabineros" retiren la senyera del balcó del Centre
Català. La senyera, com cada any, estava penjada durant tota la setmana
al costat de les banderes de Xile i d'Espanya -que aleshores era la
republicana-. I és que si l'Onze de Setembre és la Diada, el 18
de setembre és la Festa Nacional de Xile. I sempre s'havia fet
així, amb les tres banderes al balcó. L'incident de la senyera
demostra on arribava la llargària del braç del "Servicio Exterior
de Falange" franquista, que va saber enredar el govern de dretes xilè.
Fets semblants contra el catalanisme de l'emigració es tornen a repetir
l'any 1938 contra la nova "Hora Catalana" de Valparaíso. Això no
està tampoc al marge de la situació política xilena. El
1938 és un any electoral a Xile. Les eleccions presidencials són
el 25 d'octubre i les guanya Pedro Aguirre, candidat del Front Popular -les
esquerres-, per un superajustadíssim 50,46% de vots, malgrat un intent
de cop d'estat feixista per impedir-ho.
En aquest context el "Servicio Exterior de
Falange" devia pensar que ja n'hi havia prou de tant programa radiofònic
catalanista i que calia parar els peus a "L'Hora" de Valparaíso, que tot
just començava. I d'aquesta manera s'organitza un boicot publicitari
contra l'emissora de Valparaíso, Radio Diario Unión, que
hostatjava "L'Hora Cultural Catalana de Ràdio". Això fa que l'1
de maig de 1938 el programa hagi de marxar a una altra ciutat propera,
Viña de Mar, concretament a l'emissora CB 124, Radio Viña de Mar.
Poc després aquí torna a passar exactament el mateix. I
això dura fins el juliol del 38 quan el programa retorna finalment a
Valparaíso i poden sortir per CB 90 el mateix dia a la mateixa hora,
dimecres a les 10.
Per celebrar la seva petita victòria contra
el franquisme, Valparaíso decideix al gener del 39 fer un especial per
commemorar que, malgrat totes les maniobres, el programa ja porta un any en
antena. Aquest programa especial té continguts altament
patriòtics, cosa lògica perquè és en un moment que
Catalunya està a punt de ser ocupada totalment per l'exèrcit
franquista, i la República pràcticament ha mort. Aquest especial
primer aniversari comença també amb el cant d'Els Segadors, i tot
seguit Justo Ugarte canta l'himne basc Gernikako Arbola. Després parla
Joan Castelló en nom del Comitè Llibertat per Catalunya (1), de
Buenos Aires, una ong de suport a la causa catalana. La part musical consta
d'unes peces interpretades al piano per Eduard Estradé, mentre que la
part poètica és a càrrec d'Ada Busquets. També hi
ha una interpretació amb ocarina, que es un instrument que es pot tocar
amb el nas o amb la boca. Finalment intervé Joan Bardina, que es veu que
és el que fa els reportatges. Suposem que el seu parlament es fa en
castellà perquè la revista "Germanor" el publica en aquesta
llengua, i aquesta revista, editada a Santiago de Xile, era totalment en
català.
Però cinc anys després del boicot
falangista, "L'Hora Catalana" de Valparaíso en pateix un altre que
l'obliga a plegar durant un any i mig. La causes del boicot de 1943 són
totalment oposades a les de 1938. La cosa va ser perquè el director del
programa valparaisenc, Moisès Serra, va tenir l'acudit de deixar el
micro a refugiats republicans espanyols. I llavors s'organitza un daltabaix i
el programa queda sense sortir més d'un any. Aquest boicot de la
instrasingència catalanista es fa a través de la logística
del muntatge musical. I és que "L'Hora Catalana" de Santiago prestava
els discos a Valparaíso, i en deixar-los sense música, i
segurament sense ajut econòmic, el programa aviat va morir. I
així, el que no van aconseguir els falangistes el 1938, ho va aconseguir
el 1943 l'independentisme català de l'Agrupació Patriòtica
Catalana, que presidia Joaquim Sabaté, que també formava part de
l'staff de "L'Hora" de Santiago, el director de la qual, Joan Gratacós,
també era dirigent de l'Agrupació Patriòtica. (2). La
divisió i l'enfrontament de l'exili catalanista durant la II Guerra
Mundial entre el nacionalisme autonomista i l'independentista serà una
constant, fins al punt que en el mateix "Centre Català" de Santiago es
planteja dissoldre l'Agrupació Patriòtica com a secció del
Centre o expulsar-la, ja que el seu radicalisme no era compartit per la majoria
de socis. (3)
NOTES
(1) El "Comitè
Llibertat per Catalunya" es va constituir inicialment a Buenos Aires per ajudar
els exiliats catalans arribats a l'Argentina durant la Dictadura de Primo de
Rivera. Recordem que polítics com Macià, Joan Comorera, Serra i
Moret i d'altres van anar a aquell país. Posteriorment arran dels Fets
d'Octubre de 1934, que van suposar l'empresonament del govern de la
Generalitat, es va tornar a reactivar, i en començar la guerra civil, es
va dedicar al treball de propaganda i ajut humanitari a Catalunya, mentre va
estendre les seves activitats a Xile i l'Uruguai.
(2) "L'Agrupació
Patriòtica Catalana" era una secció més, de tipus
polític, del Centre Català. Va ser fundada el 9-11-1937. Durant
la guerra civil es va dedicar a enviar ajut humanitari a Catalunya i
després es va ocupar del tema dels refugiats. En continuar les
activitats als anys 40 es va produir l'enfrontament amb una part del Centre
Català. El seu himne era el poema "Catalunya Pàtria nostra" de
Ventura Gassol.
(3) La divisió de l'exili catalanista va
començar entre el Consell Nacional de Catalunya, amb seu a Londres, i la
Generalitat, que funcionava com podia després de l'execució de
Companys. Tot i que es va intentar superar, el cas és que els uns
consideraven que, derrotada de la República, calia considerar abolit
l'Estatut d'Autonomia i exigir als Aliats el dret a l'autodeterminació i
a la independència com a punt de partida. Els altres consideraven que
l'important era restablir d'entrada la legalitat republicana i l'Estatut
d'Autonomia. A Amèrica, els autodeterminacionistes es van organitzar al
voltant del moviment de les Comunitats Catalanes. "L'Agrupació
Patriòtica" o el "Comitè Llibertat per Catalunya" es van adherir
al moviment de les Comunitats.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els
drets revervats. És prohibida la reproducció sense
l'autorització expressa.