Radio Portugal Livre


I al costat d’Espanya hi havia una altra dictadura, amb 10 anys més antiguitat, la d’Oliveira Salazar, que no era un general sinó un civil, tot i que havia pujat al món polític com a conseqüència d’un cop d’Estat militar que va liquidar les llibertats democràtiques l’any 1926.

Salazar feia tot el possible perquè Portugal fos un país totalment subdesenvolupat, supersiticiós, tercermundista, analfabet i colonial. A Portugal en 50 anys de dictadura no hi van haver ni “els planes de desarrollo” franquistes, ni industrialització de cap mena i la seva renda per càpita era menys de la meitat de la de l’Espanya franquista. Per a la dictadura portuguesa, el franquisme era una cosa massa moderna. I van treure eslògans carrinclons, com “D’Espanya ni bon vent ni bon casament”.

I mentre l’Espanya franquista procurava treure’s de sobre les colònies, com el protectorat del Marroc o la Guinea Equatorial, intentant seguir la moda europea, la dictadura portuguesa, en canvi, s’entestava a mantenir al preu que fos totes les colònies, és a dir, Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea Bissau, Macao, Timor Oriental. I això només es podia fer a base d’uns grans pressupostos militars, que es menjaven l’economia, ja que en totes les colònies hi havia guerra de guerrilles. Tot això feia que l’Estado Novo, com es deia el règim salazarista portuguès, tot i que era més aviat un Estado Vello, no tingués una oposició democràtica tan influent com la que tenia el règim de Franco, entre altres coses perquè a Portugal això que se’n diu “societat civil” era molt dèbil. De fet, són els militars joves, el Moviment de les Forces Armades, els que l’abril del 74 per la via d’un cop d’Estat d’esquerres, posen punt i final a la dictadura amb un programa polític democràtic i anticolonialista. Però fins que això no passa l’oposició intenta fer-se sentir per tots els mitjans possibles, com les emissions clandestines des de l’estranger.

En aquest context neixen dues emissores portugueses clandestines. Una és Radio Portugal Livre, emissora portaveu del Partit Comunista Portuguès, que com Radio España Independiente, transmitia també des de Romania, amb uns transmissors que eren a les mateixes instal.lacions de la Pirenacia a Timissoara. L’altra emissora és Radio A voz da Liberdade, que emet des d’Alger, a partir de 1964, com a portaveu del Frente Patriotico de Liberaçao Nacional.

Si comparem Radio España Independiente amb Radio Portugal Livre, veurem que excepte que totes dues emetien clandestinament des de Romania i que hi havia una llegenda popular que sobre el punt d’emissió, en realitat hi ha tantes diferències entre les dues emissores comunistes ibèriques com els Estats feixistes que volien enderrocar.

Una és el nom. A la Pirenaica no li hauria “molat” gens, per dir-ho en pla modern, dir-se Radio España Libre posem per cas. I això per la senzilla raó que l’eslogan franquista per excel.lència era “España Una, Grande y Libre”. I l’eslogan “Por la independencia de España” va ser encunyat pels comunistes durant la guerra civil del 36, perquè ells consideraven que la intervenció oficial d’unitats militars alemanyes i italianes el mateix juliol del 36 era un atac total a la independencia nacional espanyola.

Radio Portugal Livre va començar a emetre al 1962, o sigui, 20 anys després de la Pirenaica, i va tancar a l’octubre del 74, sis mesos després de l’enderrocament de la dictadura amb la Revolució dels Clavells a Portugal, i amb un procés constitucional en marxa. Tot plegat, Radio Portugal Livre va emetre 12 anys com a emissora clandestina, mentre que la Pirenaica ho va fer 36 anys, o sigui el triple. La raó és molt simple. Portugal no va viure cap guerra civil als anys 30 ni cap guerra mundial als anys 40. I el bloc comunista no es va recordar de Portugal fins la Revolució Cubana, ja que, a partir d’aquí és quan Moscou decideix apadrinar la revolta anticolonial i antiimperialista contra aquelles potències que, com Portugal, pretenien mantenir imperis fora de temps. És el moment aquell que hi ha la cèlebre cimera d’Alger, on el Che Guevara emplaça a la Unió Soviètica i al bloc de l’Est a radicalitzar-se.

Les emissions de Radio Portugal Livre eren molt més modestes que la seva germana espanyola. La RPL confegia una programació de 30 minuts. I és que a diferència del PCE de Santiago Carrillo, que evoluciona cap a l’eurocomunisme, el Partit Comunista Portuguès era totalment prosoviètic i practicava la lluita armada, sobretot per fer sabotatges contra material militar destinat a les colònies, a través de l’organització ARA. Aquesta forma de lluita els comunistes espanyols ja feia anys que l’havien abandonat. Però a Espanya no hi havia un càncer colonial com el que patia Portugal. I mentre a España les organitzacions comunistes penetren en el món industrial i intel.lectual, a Portugal el feude comunista és la regió de l’Alentejo d’economia latifundista.

Per la mateixa regla de tres, Radio Portugal Livre, quan el 1968 es va produir la invasió soviètica de Txecoslovàquia va aplaudir rabiosament, mentre que la Pirenaica la condemnava totalment. I quan el 1974 esclata la Revolució dels Clavells a Portugal, la que enderroca la dictadura salazarista, la Pirenaica va ignorar quasi completament el Partit Comunista Portuguès, mentre emulava totalment els socialistes portuguesos, liderats per Mario Soares.

Un altra punt de diferència entre Radio España Independiente i Radio Portugal Livre era que mentre la Pirenaica es va anar obrint a diverses forces i col-lectius unitaris, com l’Assemblea de Catalunya i el col.lectiu de presos polítics de Burgos, que van arribar a disposar de programes propis, en canvi, Radio Portugal Livre era només la veu del Partit Comunista Portuguès, i prou. Una veu que només funcionava en portuguès, com si l’Estat portuguès no oprimís pobles colonials amb idiomes propis. Una qüestió que contrastava força amb la Pirenaica, que sempre va tenir cura del català, del gallec i de l’euskera, malgrat les dificultats que això comportava.

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.