Avui tornem als Balcans on l’organització clandestina del sindicat anarcosindicalista CNT, Confederació Nacional del Treball, l’any 60, va fer unes emissions des de Belgrad, capital de l’antiga Iugoslàvia comunista i de Sèrbia.
A finals dels anys 50, Iugoslàvia, no la Iugoslàvia de Milosevic, sinó la del comunista mariscal Tito, ofereix als grups antifranquistes no comunistes de l’Interior, és a dir, els que estaven clandestinament a dins d’Espanya, emissions de ràdio en ona curta, per contrarrestar les que feia la Pirenaica des de Romania. I aleshores, un es pregunta, ¿per què Iugoslàvia, que aleshores era un país comunista vol ajudar els grups no comunistes? Doncs senzillament perquè Iugoslàvia era un país comunista dissident, que el 1948, quan comença la guerra freda, se surt del bloc soviètic i dissenya un model independent que l’acosta al bloc occidental, el qual s’entusiasma molt amb aquesta fractura, ja que Tito és el primer dirigent comunista que planta cara amb èxit no solament a la Unió Soviètica, sinó al mateix Stalin.
La Pirenaica en aquella època estava controlada totalment per un Partit Comunista, que era molt prosoviètic. També tal com ja vam comentar el curs passat en aquella època hi havia una emissora clandestina prosoviètica a Bucarest adreçada contra l’heretgia comunista de Tito.
El cas és que el govern de Belgrad per contrarestar i també per influir veu interessant patrocinar a finals dels anys 50 emissions en espanyol per als antifranquistes d’esquerra no comunistes. Llavors van fer la proposta a la direcció de CNT, cosa que no ens ha d’extranyar tant com podria semblar. En part perquè molts iugoslaus van participar a les brigades internacionals en la guerra civil espanyola, cosa que els va servir de base per formar l’exèrcit de partisans comunistes durant la II Guerra Mundial, quan Iugoslàvia va ser atacada per l’Alemanya nazi i Itàlia feixista. El mateix president Tito havia estat coordinador de la Internacional Comunista per la qüestió de les Brigades Internacionals. Després també hi va influir que Iugoslàvia havia optat pel “socialisme autogestionari” un invent d’economia política que la CNT havia assajat en zona republicana durant la guerra civil, i que els iugoslaus en aquella època estaven desenvolupant amb un cert èxit, i que, tot sigui dit, es va convertir en un punt d’admiració de tota l’esquerra no prosoviètica durant els anys 60 i 70, com també ho va ser el socialisme cooperativista dels kibutz d’Israel.
Lògicament darrera la proposta, hi devia influir que la CNT era un enemic històric del Partit Comunista d’Espanya des de la guerra civil. Així es feia una aliança CNT-Ràdio Belgrad-Lliga dels Comunistes Iugoslaus, contra el PCE-PSUC-La Pirenaica i l’aliança comunista dirigida pels soviètics.
Però les emissions de Ràdio Belgrad formaven part d’un pla d’ajuda més ampli. I llavors la CNT va llançar la idea d’un organisme unitari de lluita, el Front Revolucionari Ibèric. Per evitar malentesos, els iugoslaus van insistir molt en el fet que les notícies havien de ser veraces, i no com feia la Pirenaica que sovint les exagerava tant que les feia increïbles. I, d’altra banda el govern de la II República espanyola a l’exili avalava la posada en marxa de les emissions a través del seu ambaixador a Belgrad, Federico Miñana. Però a finals del 59, l’ambaixador es va morir sobtadament a Belgrad. Això, i també la possible participació d’organitzacions socialistes en les emissions de Ràdio Belgrad van retardar l’inici de les emissions.
Aquestes organitzacions socialistes eren la madrilenya Agrupación Socialista Universitaria, que aleshores tenia com a dirigents Luis Solana, Enrique Mugica i Manuel Boyer, que anys després serien alts càrrecs del govern socialista de Felipe González, i el Moviment Socialista de Catalunya, que lideraven Joan Raventós i Josep Pallach, i que després donaria pas al Partit dels Socialistes de Catalunya. Però el Moviment Socialista de Catalunya tenia molts dirigents, com el mateix Pallach, que procedien del POUM, un partit que, aliat a la CNT, durant la guerra civil era també enemic històric del PCE, del PSUC i de la Unió Soviètica, ja que el seu dirigent Andreu Nin va ser un desparegut després de ser detingut per agents comunistes.
Fet aquest incís, el cas és que en l’afer del Front Revolucionari Ibèric proposat per la CNT l’any 59, els socialistes el van deixar córrer, tot i que els socialistes catalans van arribar a enviar una delegació a Iugoslàvia tant pel tema del Front Revolucionari com per les emissions. Però el Front Revolucionari va quedar completament en mans de CNT. Finalment van començar les emissions de Ràdio Belgrad a mitjans de gener de 1960, locutades per Rade Nikolovic. Rade Nikolovic va ser brigadista internacional en la guerra civil espanyola, i ja havia fet programes culturals en castellà per Ràdio Belgrad. I el primer comunicat signat pel Front Revolucionari Ibèric per les ones iugoslaves va ser dedicat a la memòria de l’últim maquis, el guerriller anarquista Quico Sabaté, que havia mort uns dies abans en un enfrontament amb la Guàrdia Civil prop de Sant Celoni.
Cap a finals d’abril de l’any 1960, al cap d’uns quatre mesos d’haver-se inaugurat, les emissions anarcosindicalistes de Ràdio Belgrad s’acaben.
La causa no va ser de Belgrad sinó els problemes del Front Revolucionari Ibèric, sobretot quan a finals de març va ser detingut un dels seus dirigents, Floreal Barcino, a la frontera entre França i Suïssa. El cas és que el Front Revolucionari Ibèric, a més dels assumptes de Ràdio Belgrad, tenia previst fer atemptats contra ambaixades de Franco per tot Europa Occidental el dia 1 d’abril de 1960, que era l’aniversari de la victòria franquista, i la policia francesa se’n va assabentar, i els va advertir que tindrien problemes si els atemptats tiraven endavant. Aleshores què va passar? Doncs que el Front Revolucionari Ibèric es va congelar. I, de retruc les emissions es van aturar, entre altres coses perquè Iugoslàvia exigia que hi hagués una certa dinàmica d’agitació política.
Però tot això era molt soroll per a molt poca cosa. En quatre mesos es van fer en total unes 12 emissions cenetistes per Ràdio Belgrad. El mecanisme per fer arribar els comunicats era via Londres, on un militant de la CNT els recollia. I des de Londres les cròniques es telefonaven a Belgrad. A més de llegir-se per Ràdio Belgrad, els comunicats es publicaven a la revista “España Libre”, que malgrat el títol, era l’òrgan de la CNT a l’exili.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.