La Voz de la Resistencia Vasca
Escolta un enregistrament de Radio Euzkadi
de 1970
Avui parlarem de Radio Euzkadi la Voz de la Resistencia Vasca, emissora portaveu del govern basc a l’exili, i que va funcionar en dues èpoques, una al País Basc francès, durant la postguerra, entre els anys 1946 i 1954, i una altra a final del franquisme, entre 1968 i 1977 a Veneçuela.
Avui parlarem de la primera època. Acabada la Segona Guerra Mundial a França es forma un govern d’esquerres que decideix boicotejar internacionalment, seguint les resolucions de l’ONU, el règim de Franco. És l’època del maquis, dels salvaconductes per anar més amunt de Ripoll en tren, de fer la mili a Camprodon i de les emissions antifranquistes en castellà de Ràdio París. I aquí és on el govern basc a l’exili fa soroll. Era un govern que en aquella època estava acreditat a París, però hi havia un problema: que les emissions de Ràdio París s’havien de compartir entre els diversos grups d’exiliats republicans, i això limitava molt. Per exemple, no era possible emetre en euskera.
El cas és que al desembre del 46 es comencen a fer les proves de Ràdio Euzkadi La Veu de la Resistència Basca. Es compra un transmissor a Collins Ràdio a l’estat americà d’Iowa, i s’introdueix a França com a valissa diplomàtica. També es pensa en els enllaços amb el País Basc espanyol i es formen radiotelegrafistes per fer de corresponsals a les tres capitals basques i a Pamplona. La formació dels radiotelegrafistes es molt intensa amb vuit hores diàries de classe durant uns mesos. La ràdio té diverses seus. Així, les oficines de redacció són a San Juan de Luz, la locució-gravació es fa a Baiona i el transmissor està camuflat a la rectoral del poblet basco-francès de Mugourre, on el capellà Jean Pierre Urricarret facilita la feina. L’enllaç entre les tres seus es fa amb bicicleta i en aquesta època la gravació és en discos de vinil, ja que la cinta magnetofònica encara no s’usava. El disc es duia a la casa rectoral on el tècnic d’emissió el passava per antena.
Els objectius de Radio Euzkadi eren : 1) Informar al marge de la censura franquista. 2) Promoure l’eusquera i la cultura basca, i 3) Lluitar contra el comunisme, ja que la guerra freda havia començat i el PNB majoritari al govern basc a l’exili, era un dels fundadors de la Internacional Demòcrata Cristiana, de la qual, per cert en serà expulsat ara l’any 2.000 a instàncies del Partit Popular. Per això, Ràdio Euzkadi estarà bastant a males amb tot el que representés el Partit Comunista i la Pirenaica.
Les emissions oficials van començar el 24 de febrer de 1947 en la banda de 30 metres, cada dia al migdia i a la nit. Al principi molt bé. Fins que el 13 de març comencen les interferències. Per salvar aquest handicap ideen emissions sorpresa a les 11 de la nit, i com que a les casernes tocaven silenci a aquesta hora, l’emissió de les 11 de la nit durant molt de temps no s’interfereix.
De tota manera a Ràdio Euzkadi tenen la sensació que Franco guanya la guerra de les ones amb interferències i decideixen passar a la contraofensiva interferint Ràdio Sant Sebastià en Ona Mitjana el 18 de juliol, és a dir, el dia del 12 aniversari del “Alzamiento Nacional” franquista, que era un dia festiu, i que la Radio donostiarra retransmetia la Missa Major des del Santuari d’Arantzazu. I quan se senten els crits de ritual de “Viva Franco, Arriba España”, una altra veu va dir “Gora Euzkadi Azkatuta”. La cosa no va anar a més, perquè era una prova, ja que l’estrena oficial de les contrainterferències serà el dia de la mare de Déu, el 15 d’agost, aquesta vegada la contrainterferència va durar uns quants minuts, i de resultes d’això es van detenir tècnics de ràdio Sant Sebastià, ja que la Policia no sabia d’on venia tot allò. La següent acció de Ràdio Euzkadi sobre Ràdio Sant Sebastià va ser la Nit de Cap d’Any de 1949, i després la de l’Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca, el diumenge de Pasqua. I d’aquesta manera va quedar establert una espècie de calendari de contrainterferències de Ràdio Euzkadi sobre la ràdio donostiarra al voltant d’una sèrie de dates significatives.
Com era d’esperar una emissora clandestina a cal veí i a pocs quilòmetres de la frontera va tenir també molts problemes. Els veïns del capellà que emparava l’emissora avisen a la Gendarmeria francesa que a la casa rectoral passen coses rares. La companyia elèctrica s’interessa pel consum desmesurat d’una casa particular i els franquistes hi envien espies. On hi ha les oficines, a Villa Bresis, a Baiona, també hi ha problemes amb la propietat perquè considera que el xalet on està instal.lada és una segona residència de vacances. I l’any 1948 el règim de Franco exigeix al govern francès que tanqui l’emissora, però un problema entre els ministres francesos d’Exterior, Robert Schuman, i el d’Interior, Jules Moch, fa que l’emissora pugui continuar d’una manera semilegal. Han de canviar l’emplaçament de l’emissor, ja que ha sigut descobert pels serveis franquistes, i han de comunicar a la gendarmeria local la qüestió de freqüències, potències i ubicació dels transmissors. L’emissor s’instal.la a Ziburu, i mentre es fan proves d’enllaç radiotelegràfic la policia franquista deté amb les mans a la massa el corresponsal de Sant Sebastià, José Joaquín Azurza, el qual l’endemà aconsegeuix escapolir-se i passar a França on continua treballant per la ràdio.
El 1951 les coses es comencen a posar negres per la resistència democràtica basca, ja que França comença a cedir. Així, l’Estat espanyol s’apodera del local propietat del govern basc a l’exili al número 11 de l’avinguda Marceau, de París. Si la República francesa no l’entrega a l’Ambaixada espanyola, el govern franquista amenaça de tancar totes les escoles, instituts i liceus francesos a Espanya. També aquest any, el govern franquista troba de bell nou la localització exacta de la nova instal.lació emissora.
Tot i així, el govern de dretes francès permet que l’emissora continuï funcionant donant llargues a les protestes franquistes. I la programació es comença a estabilitzar. Hi ha programes religiosos antifranquistes, hi ha classes d’eusquera , hi ha els dijous dedicats a Navarra.
I també hi ha problemes tècnics. Un problema força insalvable era el de la sincronització dels discos, que deformaven en el moment de ser emesos la veu dels locutors, i alguna vegada aquesta veu havia estat la del lehendakari exiliat llegint el seu missatge de Nadal. Hi havia problemes lingüístics, ja que un dels problemes crònics que tenien era trobar personal que redactés i locutés en un eusquera acceptable. Hi havia problemes amb els enllaços radiotelegràfics, ja que després de ser descobert el de Sant Sebastià es va deixar estar aquest sistema, i es va anar al de col.laboradors, que enviaven cròniques a màquina que es passaven clandestinament. També hi van haver molts problemes econòmics, que endarrerien el pagament de les nòmines als empleats de l’emissora.
Però tots aquests problemes no van ser res quan el 1954 es forma un govern socialista a França, amb Mendès France a Interior i François Miterrand a Exteriors, que decideixen clausurar Ràdio Euzkadi per fer content al general Franco. Naturalment com que les coses no es fan a canvi de res, el tancament de Ràdio Euzkadi és a canvi que les autoritats espanyoles neutralitzin Ràdio Tetuan a la part espanyola del Protectorat marroquí perquè molesta a la part francesa del protectorat.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.