Avui parlarem una mica de Ràdio Liberty que durant els últims 43 anys ha estat més que un símbol de l'Amèrica ianqui a la platja de Pals, a la Costa Brava, ja que era un dels camps d'antenes. L'altre camp va estar instal.lat a Portugal. I és que als anys 50, quan esclata la guerra freda entre russos i americans, hi ha una espècie d'aliança anticomunista entre Espanya i Portugal, la República federal Alemanya i els Estats Units. Les dues dictadures ibèriques van acollir les antenes de Radio Liberty. Per la seva banda, l'Alemanya Federal, que havia prohibit totalment el Partit Comunista, en tant que filial del govern comunista de l'altra Alemanya, acollia el centre de producció de programes, a Munic. I els americans, que també tenien el seu Partit Comunista contra les cordes gràcies al senador MacCarty, posaven els dòlars perquè Ràdio Liberty funcionés.
Aquesta cortesia de les autoritats portugueses i espanyoles era a canvi d'uns ajuts econòmics i diplomàtics. Espanya i Portugal com que no eren democràcies s'havien quedat excloses del plan Marshall de reconstrucció europea. Ara venia una segona oportunitat a través de la guerra freda. D'aquesta manera, el franquisme s'anirà legitimant a nivell diplomàtic per mirar d'evitar problemes a les institucions internacionals, com ara veurem.
Ràdio Liberty sempre ha fet parella amb Ràdio Europa Lliure. De fet és el mateix. El que passa és que Ràdio Liberty, com que és més curt, va ser el nom que es va popularitzar. Però en un sentit més estricte, la marca Ràdio Liberty es reservava només cap a les nacions i pobles de l'interior de l'antiga URSS, mentre que Ràdio Europa Lliure englobava les emissions que es feien contra les "democràcies populars", és a dir, els països d'Europa oriental, que van ser ocupats per la Unió Soviètica en acabar la II Guerra Mundial.
De seguida, Ràdio Liberty-Radio Europa Lliure va tenir molta feina: el 1953 esclaten disturbis al Berlín Oriental, que són reprimits pels blindats soviètics, i al 1956 esclata la revolució hongaresa que exigeix la retirada de les forces soviètiques d'ocupació, i que es ofegada amb sang. El primer ministre revolucionari és executat per les forces soviètiques, que temien una intervenció de l'OTAN.
I als anys 60 hi ha més turbulències. El 61 l'Alemanya comunista construeix el Mur de Berlín i el 68 la Unió Soviètica ocupa Txecoslovàquia. A més, esclaten també les revoltes i mobilitzacions de signe divers a Polònia, Albània i a finals dels 70 l'ocupació soviètica de l'Afganistan.
Ràdio Liberty amb el temps li van sortir una sèrie d'emissores germanes i cosines, que com ella, primer estaven molt vinculades a la CIA i després a una sèrie de fundacions i agències, per fer-ho més professional i políticament més correcte.
Una parenta primera de Ràdio Liberty va ser Ràdio Martí, integrada avui dia en la Voice of America, i seria la versió caribenya, adreçada contra el comunisme de Fidel Castro, que va tenir l'acudit l'any 1960 d'expropiar i nacionalitzar totes les propietats nord-americanes, que eren moltes, a Cuba.
Una altra germana va ser Ràdio RIAS, l'emissora del sector americà de Berlín, molt activa sobretot a partir del 1961 -quan es construeix el Mur- fins la caiguda del mateix l'any 1990. Després tindríem Ràdio Afganistan Lliure, que va funcionar quan els soviètics ocupen entre 1979 i 1989 aquell país.
Cas a part, va ser Ràdio Xina Lliure, que no s'ha de confondre amb la Veu de Xina Lliure. Ràdio Xina Lliure es crea l'any 1992 com a conseqüència del fets de la Plaça Tiannamen de Pequín, mentre que la Veu de la Xina Lliure era l'emissora oficial de Taiwan, i que ara es diu Ràdio Taipeh Internacional. Ràdio Xina Lliure desapareix de fet quan 4 anys més tard es crea Ràdio Àsia Lliure, amb delegacions al Japó i a Hong Kong, que englova a part de les emissions de l'antiga Ràdio Xina Lliure i les de la VOA cap els països comunistes d'Extrem Orient (Corea del Nord, Vietnam, Laos, Cambodja i Birmània).
Quan el mur de Berlín i el comunisme van caure, Ràdio Liberty va començar a fer canvis. Els estudis es traslladen a Praga, antiga capital mediàtica del comunisme internacional, ja que a la capital txeca, va ser la seu de l'OIRT, la UER dels països de l'Est, i que el 1993 va ser absorbida per la mateixa UER. També a partir del 91 en disminuir les emissions d'ona curta cap als països excomunistes d'Europa, es creen emissions cap Estats musulmans d'Àsia central, com és el cas de Ràdio Iraq Lliure o la programació cap a l'Iran, mentre que per als països europeus orientals Ràdio Liberty s'associa a les FM locals amb programes cedits.
Ràdio Liberty va tenir alguns aspectes que ens poden semblar insòlits. Un va ser que poc abans de funcionar l'emissora de Pals, el règim de Franco tenia uns quants problemes diplomàtics, com sempre. I una sèrie de grups de republicans exiliats, veient que el maquis havia fracassat volien reprendre la lluita armada. I, a tot això ens trobem que encara existeix el govern a l'exili de la II República, com també hi havia el govern basc o la Generalitat catalana a l'exili. Aleshores, aquell govern republicà que no tenia ni país ni poble, i que vivia en condicions força penoses, en aquells moments és rebut pel Congrés dels Estats Units, en la persona del seu president Valera. I una de les coses que aconsegueix l'exili oficial republicà són unes emissions de Ràdio Liberty. Naturalment, a través d'aquestes emissions es tractava de condemnar aquells grups i persones republicans que volien guerra, com el general Álvarez de Vayo, i de pas pressionar el govern franquista amb una sèrie de qüestions, com la llibertat religiosa de protestants i jueus, minoritaris però molt influents, el tema de les bases militars, l'obertura de l'Institut d'Estudis Nord-Americans, llibertat econòmica per a les empreses americanes, etc. També lògicament es tractava de neutralitzar la influència de la Pirenaica en el món de les ones dels exiliats no comunistes, de manera semblant al cas de Ràdio Euskadi. Però després d'aquestes gestions republicanes, el general Eisenhower visita el general Franco i Amèrica s'oblida dels republicans espanyols. No així Europa que l'any 1962, precisament a Munich. convocarà la cèlebre sessió del Moviment Europeu, on 118 demòcrates espanyols de totes les tendències no comunistes seran invitats per l'embrió de la futura Unió Europea, acte queel franquisme va batejar com el "contubernio de Munich".
Una altra curiositat, va ser el 1977 quan Radio Liberty va passar el micro a Santiago Carrillo. Resulta que Carrillo, que es pensava que s'havia de menjar el món amb les seves idees eurocomunistes, fa més aviat el ridícul en les primeres eleccions democràtiques, on no arriba ni al 10 per cent dels vots. I aleshores, el Partit Comunista Soviètic que ja n'estaven fins al capdamunt del seu eurocomunisme, comencen a fer articles al diari Pravda i comentaris a Ràdio Moscou contra Santiago Carrillo. Però Carrillo decideix tancar la clandestina Pirenaica, perquè ja són un partit no solament legal sinó institucional. I clar, no pot replicar bé a Moscou. Però aleshores, a Carrillo li inviten a presentar el seu llibre "Eurocomunismo y Estado" a a diverses universitats nord-americanes, i allà Ràdio Liberty recull fidelment les seves declaracions contra els comunistes soviètics i Ràdio Moscou. El més que ve seguirem parlant d'unes altres emissions clandestines anticomunistes que anaven des d'aquí cap allà.
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
Cabeza, Sonsoles. Historia política de la Segunda República en el exilio, Fundación Universitaria Española, Madrid 1997
Estruch, Joan. Historia oculta del PCE. Temas de Hoy, Madrid 2000
Rodríguez Álvarez, M.J. Espías vascos al servicio de Estados Unidos. "Historia 16", núm. 276, 1999.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.
Web d'homenatge a Radio Liberty