Avui parlarem de Ràdio Macuto, que va tenir una existència real en el seu moment. I és que al
cap d'11 anys d'haver-se clausurat Ràdio Euzkadi-La Voz de la Resistencia Vasca a França, el
govern basc a l'exili munta una nova emissora a Veneçuela, que també es diu Radio Euzkadi-la
Voz de la Resistencia Vasca. Aquesta segona emissora està gestionada per militants de les
juventuts del PNB a Caracas i va funcionar entre el 15 de setembre de 1965 i el 30 d'abril de
1977. I va passar que es van fer servir noms en clau, per exemple, la "txalupa" era tot el
conjunt de la ràdio, "Paraíso" era la redacció, al principi perquè estava en un edifici que es
deia així, però després, quan es va traslladar, va continuar dient-se així. "Pedro" i "Pablo"
no eren els picapiedra ni els apòstols, sinó els dos transmissors. "Los noruegos" era el nom en
clau que feia referència al personal que treballava a la ràdio i "Macuto" era el nom en clau
del lloc de la selva a uns 80 km. de Caracas on estaven els transmissors de Ràdio Euzkadi.
Aquest nom de "Makuto" l'havien tret d'un poble d'estiueig de la platja que es diu "Macuto" ,
prop de Caracas, en honor del cacic indígena "Guaicamacuto". I en algun moment, del
postfranquisme , es va popularitzar l'expressió Radio Macuto, a la qual se li va donar
erròniament un orígen relacionat amb el "macuto" castellà o "sarró" català que es va posar molt
de moda a la secció complements de vestuari dels nois progres de finals dels 70 i principis
dels 80.
L'etapa caribenya de Ràdio Euzkadi es va caracteritzar per les lògiques interferències
franquistes, que al cap d'uns mesos ja havien detectat d'on venia l'emissora. L'emissora té
admiradors anticomunistes. D'entrada el mateix govern veneçolà, que era demòcrata cristià, com
el Partit Nacionalista Basc, i havia de suportar les accions d'una guerrilla castrista,
s'ofereix a patrocinar l'emissora basca si aquesta cedeix les instal.lacions al govern veneçolà
per fer emissions clandestines contra el règim de Fidel Castro i Che Guevara. El PNB rebutja
aquestes proposicions deshonestes, però hi ha un moment que tenen greus problemes econòmics,
sobretot a finals dels anys 60. I ho proven tot, fins i tot "comercials" que recorren Euzkadi
demanant diners per l'emissora. Al final es fan una sèrie de gestions als Estats Units, i els
problemes econòmics desapareixen de sobte. Se suposa que devia ser per compensar l'ajut
comunista que rebia La Pirenaica.
A l'etapa caribenya de Ràdio Euzkadi es fan resums informatius en anglès, hi ha un sistema de
comunicació telegràfica codificada força eficaç amb Euzkadi, cosa que permet difondre notícies
de manera immediata, i en aquest sentit va ser cèlebre la cobertura informativa de l'Aberri
Eguna que el govern basc a l'exili havia convocat l'any 66 a Vitòria i que va portar a la
Policia franquista de bòlit, ja que registraven cotxes buscant els equips mòbils.
Una altra novetat va ser fer públics per l'emissora els noms dels presumptes delators o xivatos
policials. Això no era nou en l'espai radioclandestí, la Pirenaica, també ho havia fet en
relació a Euskadi. I això de fer llistes de possibles xivatos, desgraciadament avui dia a
Euskadi és massa freqüent. Radio Euzkadi va utlitzar tant les llistetes que el tema se li va
escapar de les mans i van haver de dir que no que les úniques llistes vàlides eren les
"oficials". I és que en aquella època ETA ja havia començat a fer de les seves. I fins i tot
s'havia permès enviar un comando l'any 70 a inspeccionar les instal.lacions de "Macuto" a la
selva veneçolana. Un dels membres del comando era Patxi Letamendia, que seria senador d'Herri
Batasuna a les Corts Constituents de 1977, i que es va presentar acompanyat del seu oncle. I és
que ETA estava dolguda perquè havien demanat una emissora a Algèria sense èxit. De tota manera,
l'activisme d'ETA fa que Ràdio Euskadi hagi de parlar de les detencions, tortures, presons,
morts que patien els membres d'ETA. I això no solament li va passar a Ràdio Euzkadi- La Veu de
la Resistència Basca, sinó que també li va passar a Radio España Independiente.
A banda de les visites intempestives de membres d'ETA a Macuto, també n'hi van haver d'altres
més agradables, com la del lehendakari Leilazola o Manuel de Irujo, que havia sigut ministre a
Madrid durant la República, i que era un dels principals col.laboradors i culturals de Radio
Euzkadi.
Un problema que ja van tenir quan eren a França i que ara es multiplica, és el tema de la
llengua basca. Si a França era una mica difícil disposar amb facilitat de gent que parlés i
redactés correctament en euskera, a Caracas això era impossible. I es va paliar com es va poder
enviant cintes gravades des de l'interior en "euskeranto", o l'euskera mal parlat. A partir de
1975 és nomenat director de Ràdio Euzkadi un jove basc nascut a Caracas, Iñaki Anasagasti, que
aleshores tenia 23 anys, i que actualment es portaveu del grup basc al Parlament espanyol.
Anasagasti va ser l'últim director de Ràdio Euzkadi a Caracas.
En aquesta segona etapa, els discos amb l'emissió gravada portats per enllaços amb bicicleta
característics de les emissions de la postguerra mundial a França, han donat pas a la cinta
magnetofònica transportada amb cotxe particular. També d'aquesta època s'edita una QSL que
conté com a adreça un apartat de correus de París, el numero 59 de l'oficina central de Correus
del Districte 16 però que es contestava des de punts diferents, per despistar.
Lògicament no poden interferir Ràdio Sant Sebastià en Ona Mitjana ni salvar les interferències
franquistes. En diversos moments, però, el govern basc a l'exili es planteja interferir durant
els anys 60 Televisió Espanyola. I, per cert, qui aconsegeuix interferir Televisió Espanyola a
la zona de Sant Sebastià és ETA el febrer de 1981. Això va ser amb motiu de la visita que van
fer el Reis a Euskadi, a pocs dies de diferència de l'intent de cop d'Estat de Tejero. A la Casa
de Juntes de Gernika els parlamentaris d'Herri Batasuna van fer una sèrie de crits i es van
posar a cantar l'Eusko Gudari. Com a conseqüència d'aquests incidents, el parlamentaris d'Herri
Batasuna van ser expulsats per l'Ertzainza, i quan es va emetre el telediario amb aquestes
imatges, ETA va interferir-lo llegint un comunicat.
La marca Ràdio Euskadi, sense La Veu de la Resistència Basca, i escrit ara amb "s", actualment
és el canal en castellà de ràdio de l'Euskal Telebista Irratia, amb seu a Bilbao, la corporació
pública basca de ràdio i televisió, a partir del novembre de 1983. Juntament amb la Euskadi
Irratia, l'emissora totalment en euskera, són les hereves d'aquella primitiva emissora Ràdio
Euzkadi, amb z, que va començar a funcionar en plena guerra civil com a emissora del govern
autonòmic basc durant els anys 36 i 37.
I pel que fa a emissores clandestines basques, també cal dir que a partir de l'any 85, en
diversos punts d'Euskadi, ETA instal.la emissors clandestins, que són desmantellats per la
policia. Són petits emissors automàtics en FM d'abast local.
Martí Garcia-Ripoll
Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.