En començar el Alzamiento militar del 18 de Julio hi ha una sèrie d’emissores que de seguida cauen a mans dels sublevats. Concretament són 16 de les 67 que hi havia. La primera que cau és Radio Melilla a la tarda del dia 17 de juliol, ja que la guarnició d’aquesta plaça és la primera de rebelar-se. Malgrat tot sembla que Ràdio Las Palmas és la primera de fer públic el comunicat rebel. I, l’emissora de fireta que gestionava la Guàrdia Civil a Tetuán, a la Zona Espanyola del Protectorat del Marroc, és per on parla personalment el mateix general Franco el dia 19 de juliol.

El mateix 18 de juliol el primer capitost que surt a Radio Valladolid és Onésimo Redondo, un dels jefes de Falange. Davant del micròfon Redondo diu que la principal preocupació de Falange serà redimir el proletariat i que els capitalistes seran considerats traïdors a la pàtria. Onésimo Redondo morirà en estranyes circumstàncies al poble de Labajos, uns dies després.

Una altra emissora, Radio Castilla de Burgos és la portaveu de la Junta de Defensa Nacional, l’organisme militar rebel, que coordinava la sublevació. Però a Burgos després també s’instal•la la Junta Tècnica, que era un rudiment d’administració civil, i això fa que Radio Castilla tingui caràcter més oficial i sigui la que proporcioni en una primera etapa els serveis informatius, és a dir, el parte de guerra, quan el fracàs del cop d’Estat previst dóna pas a la Guerra Civil.

Ràdio Navarra, al Nord, és la portaveu del general Mola i dels carlins. Aquí la sublevació va ser molt popular, ja que Navarra era el feu històric del moviment monàrquic carlí, oficialment Comunión Tradicionalista, que aspirava a una autonomia de dretes d’inspiració catòlica, sota els auspicis d’una facció de la Casa de Borbó, els Borbón-Parma, que volien el tron d’Espanya.

Però totes aquestes emissores eren de molt poca potència. I a l’Espanya rebel només Radio Sevilla disposava de 20 kilowatts. Aquesta emissora era la portaveu del general Queipo de Llano, que fa de virrei de la seva zona amb total autonomia de la Junta de Burgos, i és l’únic general sublevat que es munta ell mateix un programa de propaganda propi diari: Las charlas , encara que s’haurien de dir las charlotadas, i segurament per això el programa de Queipo de Llano va ser el més escoltat als dos bàndols. I si algú del bàndol “nacional” no ho podia seguir, l’endemà podia llegir la charla corresponent al diari ABC de Sevilla. D’altra banda, els radioaficionats falangistes s’encarregaven de fer-lo sortir a la banda de 40 metres i les emissores “nacionals” connectaven amb Sevilla.

De tota manera, Queipo de Llano, encara que es va sublevar, era un general molt díscol, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera, es va haver d’exiliar per disconformitat amb el Dictador, i el 39, després de la guerra va haver d’agafar la jubilació anticipada, que es diria avui dia, per discrepàncies amb el dictador següent.

Com que la España nacional no tenia prou cobertura, els amics nazis alemanys dels sublevats de seguida proporcionen una bona emissora. Llavors surt a l’aire RNE, que era una emissora de campanya instal•lada sobre 4 camions i que no és operativa fins a principis del 1937com a portaveu del Cuartel General del Generalísimo. Eren uns moderníssims equips cedits pel III Reich a Salamanca, que ja s’havien provat pels Jocs olímpics de Berlín. Com que van funcionar força bé, Alemanya va fer-ne més en vistes als preparatius militars del Reich. Per fer bé els coses l’emissora mòbil de Salamanca surt amb els seus 50 kilowatts de potència en la mateixa freqüència que l’“enemiga” Unión Ràdio de Madrid que només té 10 kilowatts.

Però la posada en marxa, just al cap de 6 mesos de guerra, de l’emissora de Salamanca, concretament el 19 de gener de 1937 és sobretot imposar la veu de Franco per sobre de tothom. No solament en potència, sinó en continguts. Com a emissora oficial del Quarter General pren a Ràdio Castilla l’elaboració dels “partes”. Això dura 1 any, fins que Franco constitueix el primer govern franquista a Burgos, i aleshores s’emporta l’emissora mòbil de 50 kilowatts.

D’altra banda, l’emissora mòbil de Salamanca l’any 1937 té un interès perquè pels seus micròfons va ser per on es va donar el tercer i definitiu alzamiento de Franco durant la Guerra Civil. El primer alzamiento va ser el juliol del 1936 contra la República. El segon alzamiento va ser l’1 d’octubre del 1936, quan Franco va fer canviar en el BOE el seu nomenament com a Jefe de Gobierno per part de la Junta de Defensa de Burgos i es va autoproclamar Jefe del Estado segurament més ajustat al càrrec de Caudillo de España por la Gràcia de Dios, que també acabava d’estrenar. I el tercer alzamiento de Franco va ser contra la direcció de Falange l’abril del 37, just quan ja feia 3 mesos que tenia l’emissora i nou mesos del Alzamiento. La cosa va ser així. Com que José Antonio Primo de Rivera, Jefe Nacional de Falange, havia estat executat pels tribunals republicans, i altres caps falangistes també havien mort, com ara Onésimo Redondo, tal com hem comentat abans, o Ramiro Ledesma afusellat a Madrid pels republicans. Falange estava dirigida provisionalment per Manuel Hedilla, però s’havia de formalitzar una nova direcció. Però això no era fàcil. Els elements monàrquics no veien clar el futur paper de Falange. I els falangistes de primera hora, els camisas viejas, veien com arribaven al partit oportunistes de tota mena. També hi havia falangistes, sobretot els que venien de las JONS, cas de Ledesma, Redondo i Hedilla. que volien fer un partit feixista de base anticapitalista. Aquests elements populistes veien que els militars s’ocupaven massa dels Grandes de España, dels banquers i dels industrials i poc de les classes populars. Això va fer que el 3 de febrer de 1937 falangistes armats ocupessin Ràdio Castilla de Burgos i llegeixissin un text de José Antonio que Franco havia prohibit.

Després de diversos estirabots, el moment clau és el 16 d’abril del 1937. Aquell dia hi ha una reunió del Consejo Nacional de Falange per designar la nova direcció. A Salamanca una sèrie de moviments estranys es detecten: arriben cotxes plens de militars, la Guàrdia Civil aixeca controls, el Gran Hotel on vivia Franco està protegit per tropes marroquines de la cèlebre Guàrdia Mora, i també més tard se sap que hi ha detencions i uns quants falangistes morts. Un d’ells, l’escolta del cap interí de Falange Manuel Hedilla, i un altre el de un tal Sancho de Ávila, nom que a Barcelona s’associa a Pompes Fúnebres. Total: resulta que l’endemà d’aquesta jornada turbulenta es nomena definitivament Manuel Hedilla Jefe Nacional de Falange. Però aquest càrrec definitiu no li va durar res.

Treis dies després, el dia 19 d’abril, pels micròfons de Ràdio Nacional de Salamanca, Franco en persona proclama la Unificación. Això vol dir que els carlins de la Comunión Tradicionalista se subordinen totalment a Falange, la qual ja no té de Jefe Nacional Manuel Hedilla sinó el mateix Franco, que, igual que va fer Hitler el 30 de juny de 1934, acumula tots els càrrecs després d’eliminar el personal díscol. Ara ja és Jefe Nacional de la FET y de las JONS, Jefe del Estado Español, Caudillo de España por la Gracia de Dios y Generalísimo de los Ejércitos. Encara li falta la de Cap de Govern, càrrec que assumirà el gener de 1938. Hedilla té l’acudit de protestar per usurpació de funcions i llavors és detingut, processat i condemnat a mort dues vegades per un Consell de Guerra per atemptar contra la seguretat de l’Estat. La condemna a mort contra Hedilla al final no es va executar, i li van canviar per molts anys de presó i desterro. El dirigent carlí Fal Conde s’exilia i el futur “rei” Xavier de Borbó uns anys més tard compartirà amb republicans espanyols al camp d’extermini nazi de Dachau.

Com hem dit abans el gener de 1938, RNE segueix la marxa de Franco a Burgos quan aquest forma govern. Com que això de formar govern sembla que sigui una cosa seriosa, el primer que fa Franco com a cap de govern és tancar el programa de Queipo de Llano i la seva xerrera. I, al mateix temps “cedeix” a Falange la primera emissora, Radio Valladolid-FET 1.

A la banda republicana, 15 dies després, una “unificació” semblant va tenir lloc en el que es va conèixer com a Fets de Maig de 1937. A nivell polític va suposar la liquidació del POUM com a partit. A nivell radiofònic va ser el tancament de les emissores dels partits polítics a la zona republicana.

ABELLA, R. La vida cotidiana durante la Guerra Civil/ La España nacional, Planeta 1976
BALSEBRE, A. Historia de la radio en España, 2 volums, Càtedra 2002
DAVIES, A. Sintonizando la radio durante la guerra civil. CQ Radio Amateur, juliol, 1996.
Emisoras móbiles instaladas en equipos ligeros, CQ Radio Amateur, març 1998

Martí Garcia-Ripoll

Tots els drets revervats. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa.

---