“Què en farem, d’aquests ànecs?”
“Ja en posarem bon tros a l’olla, ja!”
No, no es tracta d’un diàleg entre caçadors, no.
Aquesta podia ser una conversa entre radioaficionats cap a la dècada dels 60 o fins ben entrada la dels 70, i que encara usaven els seus receptors per modulació d’amplitud, quan a les bandes ja s’estava generalitzant la modulació en banda lateral.
El problema que visqueren els meus contemporanis a aquells anys (jo ja no, o encara no, perquè estava en situació d’espera - o QRX, com diem els telegrafistes...) era realment greu. Malgrat els esforços d’alguns veterans, que maldaven per fer-se un lloc a les bandes usant encara els seus equips de AM, la irrupció de la banda lateral era imparable.
A part de les econòmiques, eren nombroses les dificultats tècniques per adoptar la nova tècnica de la banda lateral. Dels equips existents –si es decidia modificar-los– gairebé sols es podia aprofitar la font d’alimentació, el pas final i poca cosa més. Pràcticament s’havia de refer tota la cadena d’alta freqüència i muntar un modulador adient. I la solució “barata”, a doble banda lateral, no generava entusiasmes... Havia d’ésser a banda única.
En aquells anys hi havia dues solucions per al modulador generador del senyal en banda lateral única: el de desplaçament de fase i el de filtre. El primer, encara que aparentment més econòmic, comporta una certa dificultat en trobar components de precisió (resistències i condensadors) i demana molta paciència amb l’ajust.
El segon, més senzill esquemàticament, que usa cristalls de quarç, era més car... i també demanava una bona dosi de paciència.
Bastants anys més tard, a les revistes de ràdio (veieu, per exemple, els primers números de CQ) alguns esforçats col·legues, com en Diego Doncel, EA1CN; Ricard Llauradó, EA3PD; en Xavier Solans, EA3CGY i altres encara dedicaven força pàgines per a descriure muntatges adequats de transceptors de SSB per a les possibilitats dels aficionats de llavors.
Però malgrat aquells meritoris esforços didàctics, l’opció “electrodomèstica” acabà imposant-se. Jo mateix vaig acabar comprant un TS-520 japonès, que superava de llarg els meus muntatges més elaborats. A algun armari de casa encara hi ha un parell de prototipus de transceptor casolà de SSB, que dorm el són dels justs i les il·lusions fallides.
Xavier Paradell, EA3ALV, Març 2007
Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (ea3alv@telefonica.net)