El passat analògic en les normes de la televisió i el seu present digital Aquest mes de febrer de 2009 fa 50 anys que, pel canal 4 de la banda 1 de VHF, a Barcelona, es va començar a difondre les primeres ones televisives de Televisió Espanyola amb l’estàndard CCIR norma B, que ja havia adoptat Alemanya. Era un dia 2 de febrer, diada de la Candelera. El següent diumenge es va poder rebre en directe les imatges d’un Real Madrid-Barça dels temps de Di Stéfano, Kubala, Suárez i Helenio , tot i que durant la primera part hi hagué un tall elèctric i només es va poder veure la segona part. El Madrid va guanyar per 1 a 0. El 14 de juliol de 1959 va començar les desconnexions de Miramar amb “Balcón del Mediterráneo” amb José Luis Barcelona, més tard “Club Miramar”, des del 4 d’agost. També aquest mes de febrer de 2009 el sistema analògic de televisió als Estats Units dirà adéu definitivament. Potser hi haurà alguna petita excepció en grans ciutats, però el dimarts 17 de febrer als EUA es tancarà el senyal analògic terretres de televisió. L’estàndard americà va començar a primers dels anys quaranta a través de les cadenes NBC (National Broadcasting Company de la General Electric, 1926) i CBS ( Columbia Broadcasting System, 1928) . La National Television System Committee (NTSC) va crear al sistema que a continuat fins als nostres dies amb 525 línies. Inicialment a primers dels 50’s les estacions estaven concentrades a l’est i a l’oest, el color es va implementar a mitjans dels 60’s. Tot i que abans ja es feien proves. Hauríem de tenir clar que els sistemes analògics s’han estandarditzat de forma seqüencial des del començament de la TV. Alemanya abans de la 2ª Guerra Mundial ja va activar un sistema a 441 línies, que França va tenir en servei de forma secundaria fins el 1956.  El Regne Unit va tenir fins el 1986 el sistema de 405 línies (norma A) per a la BBC-1 i França va tenir el sistema de 819 línies (norma E) per a TVF-1, fins també el 1986. Universalment i a partir dels estàndards americans de línies, 525,  i europeus, 625, han sortit uns subestàndards classificats en lletres: B i G, a  l’Unió Europea de Radiodifusió (VHF i UHF) I, a Anglaterra L, a França K, a Rússia H, a Bèlgica M, a EUA i Japó (NTSC amb 525 línies) N, a Argentina (PAL amb 525 línies) En aquests estàndards les amplades de canal, el sistema d’àudio, la polaritat del senyal de vídeo i la norma de color han estat un trencaclosques, que feia molt difícil tenir un receptor amb totes les variants. Realment un aparell polivalent era una eina només de categoria professional en els primers temps del color. Els qui són una mica grans, de les comarques gironines, recordaran encara, els mals de caps que suposava  adaptar un TV per poder veure el color en SECAM i sobretot poder veure la 1ª cadena francesa, en estàndards de 819 línies, en blanc i negre. Potser molts pensen que amb la digitalització, aquest enrenou s’ha acabat, doncs no és pas així. Els Europeus, vàrem ser dels primers en preparar l’estàndard digital en la norma DVB, primer en la versió SAT, desprès cable, mes tard terrestre, i finalment en Handheld i HDTV en formats SAT i terrestre. A la proposta Europea, s’hi ha adherit, tota Europa, els països àrabs, Austràlia i els països Africans. La norma americana ATSC (Advanced Television Systems Committee) va crear un altre sistema també amb aplicacions a terrestre i cable, en versió SAT no està del tot comercialitzat, tot i que se’n preveu un ús immediat, doncs actualment es fa servir el DVB-S de forma modificada i el DSS o DigiCipher 2 Utilitza un altra modulació 8VSB amb 19,39 Mbits en l’ús per canal terrestre de 6 MHz, per cable es farà servir 16VSB o 256 QAM. Recordem que el cable nostre va a 64 QAM. També farà servir pel transport les especificacions de MPEG-2 tot i que des de juliol,del 2008 també pot suportar l’estàndard H264/MPEG-4  (Advanced Video Codec). Canadà i Mèxic  s’han adherit al format americà. El sistema Japonès ISDB (Integrated Services Digital Broadcasting) és un format amb una filosofia de normes semblant al DVB  però amb diferents eines. Per SAT utilitza la modulació PSK, en bandes de 2,6 GHz el CDM i per aplicacions terrestres la modulació COFDM . S’ha implementat a Japó, Filipines i Brasil i s’estan fent proves a l’Amèrica del Sud, aquests darrers països estan entre el sistema japonès i l’Europeu. Els Coreans son els darrers de moment en la plataforma per digitalitzar els programes i tenen activat el DMB (Digital Muntimedia Broadcasting) hereu i renovat successor del DAB, amb aplicacions mòbils i de TV en mobilitat, a la Xina aquest format s’ha adaptat amb el nom de CMMB (China Multimedia Mobile Broadcasting) es va fer servir en les passades olimpíades i també França va adoptar aquest format, en competència directa al DVB-Handheld. Malauradament aquest servei a Europa i per desavinences entre Operadors de xarxes, Empreses productores i radiodifusors s’ha quedat encallada i les xarxes telefòniques 3G –UMTS o HSDPA s’estan quedat el pastis de la difusió de ràdio i TV . Joaquim Fàbregas. Febrer 2009.