El final de la pirateria amateur (primavera 2009)

Els primers programes, mai varen tenir la gosadia de codificar-los, doncs estaven creats per gaudir de la màxima audiència.

Posteriorment en els sistemes de cable i distribució via SAT per Banda C a Amèrica ,Time Warner i els primers canals de subscripció “Home Box Office” i “Cinemax” varen encetar la modalitat de la codificació.

Permetre visionar només als subscriptors que han pagat el servei.

Inicialment durant els anys 80’s i 90’s els sistemes eren de codificat analògic i tot i la complexitat , la manca d’una circuiteria adequada per cada codificat , esdevingué una barrera per poder-ho veure.

S’actuava atenuant segments del senyal de vídeo, sobretot els punts febles de sincronització. S’invertien el senyal. S’afegia senyals interferents que s’havien d’extreure amb circuits especials. Es desplaçava el senyal d’àudio, després calia reposicionar-lo .

Empreses angleses i del nord d’Europa varen arribar a fabricar caixes descodificadores per cada codificat. En aquell temps cada empresa o organisme , tenia un sistema de codificat exclusiu.

Oak Orion i VideoCrypt que ho va fer servir Sky.
Discret que ho feia servir la RAI i canal + al començament.
SATPAC que ho va fer servir Filmnet entre 1986 i 1992.
SAVE habitual de la BBC i Premiere.
D2MAC feia servir l’Eurocrypt.
Nagravisión de Premiere i que encara fa servir Canal + pel seu canal analògic i que es pot veure pel Atlantic Bird 2 i 3.

Tot aquest món va desaparèixer quan l’estàndard DVB-S va sortir, en aquest punt els radiodifusors varen confiar els sistemes de xifrat a empreses que els donaren servei:
DigiCipher de General Instruments
PowerVu de Scientific Atlanta
Nagravisión de Kudelski
Viaccess de France Telecom
Conax
Videocrypt

Inicialment tots aquests codificats varen ser oberts, gracies a la xarxa Internet que possibilitava l’accés als codis i claus d’obertura a partir de receptors amb programaris adequats. De mica en mica les empreses varen implementar nivells superiors de protecció i actualment gairebé és impossible obrir les plataformes de pagament de forma pirata.

La darrera plataforma que encara estava difonent a un nivell de protecció baix , l’alemanya Premiere, ha endurit l’accés.

Per tant tota aquesta historia de poder veure sense pagar s’ha anat acabant .
I el poder accedir amb targes PPV durant temporades llargues i poder-ho pagar per Internet de forma remota a possibilitat l’accés a programacions a preus no excessivament elevats.


Joaquim Fàbregas


Prohibida la reproducció en qualsevol mitjà sense el permís de l'autor (jfabregasrius@menta.net)