Història de L'Altra Ràdio

Laltra ràdio comença la seva 38ena temporada el dijous 7 setembre, amb ledició 2246. Es manté lhorari demissió dels dijous, a les 22:05 i la repetició els diumenges,  a les 24 hores.

En el primer programa participa el músic Ramon Grau integrant de Los Manolos, grup rumbero que aquell estiu havia retornat als escenaris amb motiu dels 25 anys dels JJOO de Barcelona 92, i fundador de l’empresa Webfine especialitzada en la distribució audiovisual a internet des de la plataforma streamingbarcelona.com.

Manel Vàzquez, com a President de la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT) s’incorpora a l’equip del programa.


El dimecres 29 de novembre Cinto Niqui participa en l’acte d’inauguració de l’exposició amb motiu dels 20 anys de Sants 3 Ràdio, a les Cotxeres de Sants. Des dels seus inicis el programa ha mantingut una estreta relació amb els seus creadors: Olerguer Forcades i Jordi Sunyer.


L'Albert Malla fa a Internet i en diverses emissores la sèrie "Una Vida de Ràdio". Té  l'amabilitat de recopilar molts fragments de L'altra ràdio, que parlaven d'ell o de les emissores que ha treballat, als espais 88 i 89 de la seva sèrie radiofònica, que es pot escoltar a Ivoox. En nom de tot l'equip de L'altra ràdio gràcies per la seva deferència vers els qui, des de fa 38 anys, fem el programa.


El dijous 28 de desembre de 2017 L’altra ràdio emet una edició especial dedicada a “La ràdio feta pels joves”. Els alumnes de Segon d'ESO de l'Institut Quatre Cantons del Poble Nou de Barcelona, durant cinc setmanes havien preparat tres reportatges radiofònics per al programa, sota la coordinació del professor Jordi de Manuel. Dies abans Pitu Martínez i Cinto Niqui van anar a l’Institut a fer la proposta i a parlar del llenguatge radiofònic i de com es fa un programa de ràdio. En aquest programa també participen Oleguer Forcades i Sergi Loras, de Sants 3 Ràdio, amb motiu dels 20 anys de l’emissora, i Pere Ribes, un jove invident de 12 anys que fa de comentarista a les transmissions de futbol de Ràdio Olot i que havia merescut un dels premis de Ràdio Associació de Catalunya i de l’ONCE aquell any.


L’altra ràdio celebra el Dia Mundial de la Ràdio, el dimarts 13 de febrer de 2018, a les 19 hores, a la sala Jacint Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès, al carrer Canuda núm. 6 de la ciutat de Barcelona. Es van enregistrar dues hores de programa cara al públic amb la presència de destacades personalitats, periodistes i artistes. Els espais es van emetre els dijous 15 i 22 de febrer, a les 22 hores (https://www.youtube.com/watch?v=t7ExmFRfh9U)

Hi van participar: Laia Ortiz, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona; Carles González, director de la Corporació RTVE a Catalunya; Neus Bonet, Degana del Col·legi de Periodistes; Jaume Serra, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya; Jordi Margarit, director adjunt de RAC1 i president de Ràdio Associació; Sergi Vicente, director de Beteve; Vicenç Sanclemente, sots-director de Ràdio 4; Enric Frigola, coordinador de Ràdio Estel; Josep Maria Martí, Director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB; Josep Pitarch, Cap de la Unitat de Cultura i Esports de la ONCE; Marga Lluch, directora del programa Més que esports de Ràdio 4; Albert Malla, director del programa Cocodril Club de Ràdio Marca; Xavier Garcia, tècnic de so de RNE a Catalunya; Oleguer Forcades, director Sants 3 Ràdio; Alba Legide, de Boca Ràdio; Ricard Faura, Ponent de Ciències i Tecnologia de l’Ateneu Barcelonès; Susanna Tavera, catedràtica en Història Contemporània a la UB; Luis Segarra, de Guía de la Radio; Anna Pérez, mestra de l'escola Mossèn Jacint Verdaguer; Pitu Martínez, col·laborador de L’altra ràdio a l’escola; Miquel Àngel Sàez, president de la Federació Catalana de Radioaficionats; Manel Vàzquez president de la Unió de Radioaficionats de Catalunya (URCAT); Eduard Garcia-Luengo, del Radio Club La Salle; Toni Moyano de l’Associació de Radioaficionats Minusvàlids Invidents de Catalunya; Francsico Rubio, president d’honor de l’Associació DX Barcelona. El grup de rumba mestissa Alma de Boquerón va interpretar quatre temes.

L’acte va servir per premiar la trajectòria professional de Luis Segarra, al capdavant de Guía de la Radio durant 20 anys. El director de la Corporació RTVE a Catalunya, Carles González, li va lliurar el trofeu de reconeixement de L’altra ràdio, Cocodril Club i la ràdio barcelonina.  Aquests dos programes van presentar el seu manifest a favor de la creació d’un Museu de la Ràdio a la ciutat de Barcelona (https://altraradio.cat/formulari.html). La tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Ortiz, va rebre el Manifest de mans del director de l’Observatori de la Ràdio de la UAB, Josep Maria Martí, i es va comprometre a traslladar la proposta als responsables de cultura del govern municipal. Jordi Margarit, president de Ràdio Associació de Catalunya va anunciar que, si es crea el Museu de la Ràdio, posa a la seva disposició tot l'arxiu sonor dels programes presentats als Premis RAC.

El dimecres 16 de maig, al Caixa Fòrum de Barcelona, L'altra ràdio fa una edició de "col·leccionista" que no surt per Ràdio 4, amb motiu dels 50 anys de Feceminte i el Dia Mundial de les Telecomunicacions 2018. Cinto Niqui conversa sobre les telecomunicacions en cada dècada amb Manuel Moralejo, Xavier Peiró, Albert Martí, Daniel Condeminas i Jordi Arandes. Finalment Montse Guàrdia dóna la seva visió de futur. El programa es pot veure al canal de You Tube de L'altra ràdio  https://youtu.be/d_vp3v_Hx88  

Feceminte col·laborava a L'altra ràdio des de l'any 1995.

Dimarts 5 de juny, al vespre, L’altra ràdio de Ràdio 4 enregistra una edició especial cara al públic al MareNostrum 4. Aquest supercomputador està instal·lat a la capella de la Torre Girona, seu del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC) , dins del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona. Un indret que té un gran protagonisme a la novel·la Origen (2017) de Dan Brown. L'altra ràdio va ser el primer programa que va fer una edició completa dins del supercomputador, cara al públic.

El MareNostrum està plenament dedicat a generar coneixement. S’utilitza pràcticament en totes les disciplines científiques -des de l’astrofísica o la física de materials, passant per la biomedicina- i també en l’enginyeria i la indústria. En aquest programa especial hi van participar: Mateo Valero, director del BSC; Ulises Cortés, director del grup de recerca del BSC d’ Intel·ligència Artifical d’Alt Rendiment; Oriol Riu, responsable de visites del BSC; Carme Torras, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) i Ramon Sangüesa, doctor en informàtica i col·laborador de L’altra ràdio.

El programa fet al supercomputador MareNostrum es va emetre el dijous 7 de juny, de 22:05 a 23 hores, i el diumenge 10, a les 24 hores.

El dijous 7 de juny al matí al Marcat de l'Audiovisual de Catalunya (MAC) que es fa a Granollers es presenta la proposta de creació d'un Museu de la Ràdio a Barcelona, impulsada pels programes L'altra ràdio i Cocodril Club. Cinto Niqui, Esther Molas i Daniel Condeminas fan l'exposició. El catàleg del MAC 2018 a la pàgina 61 publica el Manifest on es fa aquesta petició.

Mateo Valero, director del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC):

“La investigació ha de ser rellevant, no únicament excel·lent. I rellevant significa que el que fas ho ha de fer servir la societat per produir riquesa per als ciutadans, perquè després es distribueixi d’una manera més correcta”

“Els ordinadors quàntics mai substituiran als computadors actuals i només serviran per poder accelerar alguns tipus d’aplicacions molt específiques”.

“ És un luxe tenir aquest centre a Barcelona. Creem riquesa. Creem investigació. Atraiem empreses”.

“Un país que vulgui ser país del futur ha de tenir cura de dues coses: l’educació dels nens i la investigació i crec que els polítics que tenim no se’n recorden d’això”.

Carme Torras, professora d'investigació a l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)

“Nosaltres estem treballant en robòtica assistencial que requereix contacte (...) Robots que poden ajudar a vestir a persones que tenen mobilitat reduïda o que ajudin a donar menjar a persones discapacitades (...)   No serà un robot humanoide que s’assemblarà a nosaltres, serà més aviat com un electrodomèstic intel·ligent”.

“Hi ha una regla en la robòtica social que és no enganyar”.

Ulises Cortés, director del grup de recerca del BSC d’ Intel·ligència Artifical d’Alt Rendiment.

“Estem fent una “joguina” per aprendre de les imatges preses amb dispositius mòbils de les retines per saber quines malalties rares es poden detectar”.

 “Els cervells electrònics anteriors feien una cosa en línia. Ara tenim moltes línies de processament que estan fent, si fa o no fa, la mateixa tasca per trobar d’una manera més  eficient  una solució òptima (...)  El principal problema és que no tenim una manera senzilla de construir programes massivament paral·lels a partir de programes que han estat pensats de manera seqüencial”.

“Les màquines han de suportar les decisions dels humans”.